tag:blogger.com,1999:blog-88672439081428566162012-02-12T23:47:03.578+01:00Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.comBlogger4821100tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-92200544497617402432012-02-12T16:53:00.000+01:002012-02-12T16:53:02.565+01:00

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]>

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-84548486511375778572012-02-08T11:05:00.000+01:002012-02-08T15:53:00.246+01:00

Quan en un context de crisi econòmica generalitzada es tanquen quiròfans, s’apugen  desproporcionadament els costos de serveis bàsics com el transport públic, l’electricitat o l’aigua, el més normal és que els grans equipaments culturals del país també rebin la “clatellada” que els pertoca. El que ja no és tan normal és la gestió de la “clatellada”, i la direcció d’un equipament tan

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-13681523077674269952012-02-06T20:38:00.000+01:002012-02-06T22:47:58.826+01:00

La tarda d’ahir diumenge tocava recital al Liceu i aquest, sortosament no ens el van ”retallar” com han fet amb altres espectacles previstos per enguany i dels quals en parlarem properament. Doncs com dèiem a l’inici, ahir tocava recital i dels bons. El gran (en tots els aspectes) baix alemany René Pape, al qual no tenim ocasió de veure molt sovint al Liceu, ens va oferir una magnífica

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-55644128213394267642012-02-02T20:26:00.000+01:002012-02-03T09:55:25.954+01:00

L’any 2010 es va publicar en alemany el llibre Die Oper kocht, un recull de les receptes preferides de 64 cantants d’òpera de 26 nacionalitats diferents, escrites a mà en la seva llengua pròpia, il·lustrat amb fotografies en clau d’humor dels mateixos cantants. Llavors, jo m’havia de conformar amb veure el vídeo del makingoff que circulava per internet ja que, diguéssim que l’alemany no el

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-11874024376553233342012-01-29T18:21:00.000+01:002012-01-29T18:39:02.468+01:00

Vicent Martin i Soler i Wolfgang Amadeus Mozart Aquest cap de setmana hem tingut ocasió d’assistir al Gran Teatre del Liceu, a un dels duels musicals que van tenir lloc a la Viena del 1786. Aquell any, el dia 4 de gener es va estrenar amb un èxit grandiós “Il Burbero di buon cuore” del valencià Vicent Martí i Soler, i quatre mesos més tard, concretament l’1 de maig, Wolfgang Amadeus

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-80072117649493729462012-01-25T20:56:00.000+01:002012-01-25T23:07:38.889+01:00

L’autora és l’escriptora, filòloga i professora Núria Esponellà (Celrà 1959) que amb aquesta narració va guanyar, l’any 2009, el premi Néstor Luján de novel·la històrica. La Núria Esponellà ha publicat llibres de poesia i novel·les. A més, ha guanyat diversos premis literaris com el Mercè Bayona de poesia, pel llibre “Un vent, una mar” (1994), el Ciutat de Badalona amb “el mateix

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-68472527122707552792012-01-18T21:09:00.000+01:002012-01-25T15:28:48.300+01:00

Ja fa dies que volia recomanar l’exposició “Impressionistes, mestres francesos de la col·lecció Clark”, una mostra molt interessant i atractiva que fins el proper 12 de febrer està present al CaixaFòrum de Barcelona. El naixement oficial de l’impressionisme va tenir lloc arran de l’exposició que es va realitzar l’abril del 1874 a l’estudi del fotògraf Nadar al Boulevard des Capucines de

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-46513760475440754242012-01-15T16:09:00.001+01:002012-01-25T21:14:02.894+01:00

Ara fa un any que la Sandra i el Xavi (Els Fogons de la Bordeta) i la Marina (Xocolata Desfeta), van engegar la iniciativa de la Recepta del 15, sense cap pretensió especial, quasi bé com un joc. En la primera edició, la proposta eren els calamars i varem ser sis blocaires que hi varem participar. Però cada mes que passava, eren més els blocaires que s’hi anaven afegint fins que hi ha hagut

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com24tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-63497999608310167922012-01-06T17:29:00.000+01:002012-01-25T15:31:12.822+01:00

Montserrat Caballé el dia de la inauguració de l'exposició (foto:A.Bofill) El dia 7 de gener de 1962 Montserrat Caballé va debutar al Gran Teatre del Liceu. Ho va fer amb l’òpera Arabella de Richard Strauss (1862-1949). Demà farà 50 anys i des d’aleshores, les aparicions de la cantant en el teatre barceloní han estat nombroses i moltes de memorables per als que van tenir l’oportunitat i el

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-27508930868560988952012-01-03T20:59:00.000+01:002012-01-25T15:32:18.746+01:00

Els canapès són un clàssic en els aperitius i aquestes festes en volia fer per al sopar de Cap d’Any que varem compartir amb uns bons amics. Em volia assegurar que em sortissin perfectes així que res millor que preguntar a la Gemma, una experta en la matèria, com els fa i com s’organitza la feina i el temps. I com que ella també n’havia de preparar, molt amablement es va oferir a donar-me una

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-9538863945018750122011-12-31T13:37:00.004+01:002011-12-31T13:48:35.329+01:00

Aquest any no tenia previst fer cap més apunt al bloc, però ahir vespre vam anar a la representació de  El crim de Lord Arthur Savile al Teatre Nacional i no em queda més remei. Aviso que aquest “no em queda més remei” no està dit fent una valoració negativa sinó tot el contrari. El crim de Lord Arthur Savile és un conte de l’escriptor Irlandès Oscar Wilde, en el qual Lord Arthur Savile es

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-92105864697816314592011-12-29T20:56:00.000+01:002011-12-29T20:56:54.008+01:00

Per a aquestes festes, volia un segon plat lleuger perquè, segur que també us ha passat a vosaltres, després de l’aperitiu i del primer plat, arribem al segon plat sense massa gana. Per tant, agafant com a referència una recepta del llibre Webos Fritos, recetas y momentos, de la Su, vaig fer aquest lluç amb cloïsses i llagostins, que va resultar força saborós i encara ens va permetre guardar-nos

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-51463561546118096572011-12-24T15:00:00.000+01:002011-12-24T15:00:22.285+01:00

Diana Damrau i Juan Diego Flórez És una manera de definir el dia d’ahir. D’entrada, el retrobament amb bons amics vinguts de València per anar plegats al Liceu, però prèviament per dinar plegats amb altres amics i xerrar durant hores de tot, especialment, de música. Després, cap al Liceu falta gent, que és una manera de dir, perquè el teatre de la Rambla estava ple. No volia tornar a parlar

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-19887108018027387132011-12-21T13:50:00.000+01:002011-12-21T13:50:23.278+01:00

Tot i que fa molts dies que vaig anar a veure l’exposició “La ciutat de Sagnier” al CaixaForum de Barcelona, no havia tingut ocasió de comentar-la, però com que aquesta mostra encara hi serà fins el proper 8 de gener, penso que és una bona proposta per a aquests dies de festa o vacances, si algú té la sort de fer-ne. Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona 1858-1931) va ser l’arquitecte

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-44796335373543747202011-12-18T18:22:00.001+01:002011-12-19T20:44:33.618+01:00

Una vegada més, crec que una òpera de Donizetti tornarà a ser un dels grans èxits a nivell popular, de la temporada operística a Barcelona. Fa dos anys ja ho va ser La Fille du Regiment i la temporada passada Anna Bolena. A dos dies del començament de les representacions, està venut gairebé tot el taquillatge de les deu funcions que hi ha previstes fer de Linda di Chamounix. Indubtablement

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-18314992012639047982011-12-14T13:56:00.000+01:002011-12-14T13:57:40.932+01:00

Dissabte passat varem anar al cinema a veure el Faust del Jonas Kaufmann al MET, i com que la sessió es preveia llarga, vaig pensar que estaria bé portar unes galetes per compartir amb els amics mentre féssim tertúlia en els entreactes. I ja que seríem virtualment a Nova York, què millor que portar les galetes americanes per excel·lència?. Efectivament, vaig portar cookies, amb la recepta de

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-40840754179705556062011-12-11T18:11:00.001+01:002011-12-14T13:57:23.055+01:00

Ahir al vespre tocava anar al MET de BCN (malgrat el Madrid-Barça) i la veritat és que un Faust ben interpretat et compensa de moltes coses. Fitxa del repartiment:: Jonas Kaufmann - Faust Marina Poplavskaya - Marguerite René Pape  - Méphistophélès Russell Braun - Valentin Michèle Losier - Siébel Wendy White - Marthe Jonathan Beyer – Wagner Direcció musical - Yanick Nézet-Séguin

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-75989312737394627972011-12-08T19:33:00.001+01:002011-12-08T19:57:06.955+01:00

esquerra: Peter Mattei i Bryn Terfel   centre: Daniel Baremboim   dreta: Anna Netrebko, Giuseppe Filianoti i Barbara Frittoli Ahir era Sant’Ambroggio, patró de Milà, i com és tradicional el Teatro alla Scala feia la gala inaugural de temporada. Com en anys anteriors hem tingut el plaer de poder-ho seguir en directe a través de la retransmissió que es feia a centenars de sales de cinema de

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-31964837072004402282011-12-06T20:46:00.001+01:002011-12-06T22:19:09.310+01:00

Encara no fa un any que el Josep Baltà va posar en marxa el local del carrer Galileu Fes-te Farinetes, orientat d’una forma polivalent tant a fer tallers, trobades, xerrades, presentacions, etc. Des del moment en què va estar enllestit, i de cara a veure com funcionava tota la logística per a una trobada de gent que vulgui compartir el gust per la cuina i explicar com prepara les seves

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-64242111186955825972011-12-04T18:32:00.001+01:002011-12-04T20:55:50.317+01:00

La nit d’ahir dissabte sens dubte serà una de les que passarà a la història del Gran Teatre del Liceu. Amb les entrades exhaurides des de fa mesos, el tenor peruà Juan Diego Flórez es va presentar amb un programa que, d’entrada i per al meu gust, no era massa atractiu. El cantant, però, de mica en mica va anar fent atractiu tot allò que cantava. Acompanyat al piano pel gran mestre Vincenzo

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-59066050579280365662011-12-02T18:03:00.001+01:002011-12-02T23:35:11.832+01:00

Pocs dies després d’haver gaudit amb el concert del 40è aniversari de la Locomotora Negra, en el mateix escenari, el Palau de la Música Catalana va acollir la més clara representació del futur jazzístic de casa nostra, la Sant Andreu Jazz Band. Aquesta banda va néixer l’any 2006 en el sí de l’escola de música de Sant Andreu. El seu director, i un dels professors de l’escola, Joan Chamorro,

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-49380276457319555302011-11-30T11:17:00.001+01:002011-11-30T11:38:03.068+01:00

Aquest any 2011, la Locomotora Negra ha fet 40 anys. Les celebracions van començar el mes de març amb una gran festa i acabava el dissabte amb un concert únic al Palau de la Música i dins del marc del 43è Festival de Jazz de Barcelona, reunint a més de 25 dels millors músics de casa nostra. Alguns d’ells veterans amb molts i molts concerts a les seves espatlles, i d’altres que pertanyen a

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-56980871474430132182011-11-28T19:29:00.001+01:002011-11-28T19:44:49.870+01:00

Per a aquest mes de novembre, la Mònica i la Judith per al Memòries d’una cuinera, ens proposaven receptes de sopes. La meva aportació és una sopa de poma dolça, per a unes postres lleugeres i refrescants, i que a més queda molt vistosa. És del llibre La paella pel mànec, de la Dolors Gómez, directora de l’Escola Lleure, de Manresa. Ingredients per a la sopa, per a 4 persones: 2

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-14594913696972356772011-11-26T19:10:00.000+01:002011-11-27T09:39:30.898+01:00

Hi ha blocs amb els quals, des de la primera visita, s’estableix un contacte habitual i es converteixen en blocs de referència. Això em va passar amb el bloc de l’Anna, per tant, em va fer molta il·lusió assistir ahir al vespre a la presentació del llibre Les Receptes de la Taula d’en Bernat, de l’Anna Rius, autora del bloc del mateix nom,  a la llibreria Saltamartí de Badalona. L’Anna va

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-84083417474154722942011-11-24T16:07:00.001+01:002011-11-24T16:18:56.748+01:00

Feia dies que teníem entrades per anar al Romea a veure el que diuen que és un dels èxits de la temporada. I la veritat és que molt probablement ho sigui. Anem a pams, el text de l’obra d’Edward Albee és aclaparador i depriment. La trama gira entorn el George i la Martha, ell professor d’història i ella, la seva dona, filla del rector de la universitat. Els dos viuen una vida frustrada i

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-59953663067447476752011-11-22T16:16:00.001+01:002011-11-22T16:32:17.314+01:00

Divendres passat teníem concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a l’Auditori de Barcelona. El programa era el següent: -       Adagio per a cordes de Samuel Barber -       Libro de los secretos de Jesús Torres -       Simfonia núm.6 en si menor de Txaikovski La primera part va començar amb el preciós Adagio per a cordes del compositor nord-americà 

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-4578996259752308042011-11-20T23:27:00.001+01:002011-11-20T23:44:56.665+01:00

Durant la setmana, les pluges ens feien patir perquè dissabte un grup de blocaires teníem una cita per visitar la Garrotxa, de la mà del gastrònom Pep Nogué, i amb la il·lusió que ens feia, no podia ser que el dia se’ns n’anés enlaire!. Afortunadament, va fer molt bon dia,  la qual cosa ens va permetre compartir una colla d’activitats molts interessants; potser en Pauet de Santa Pau, amb les

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-2275226512672158452011-11-17T19:01:00.001+01:002011-11-17T19:49:12.372+01:00

No acostumem a parlar de política en el bloc ja que preferim parlar de coses més interessants i positives, però per molt que vulguem amagar-nos, som immersos de ple en una vergonyosa i vergonyant farsa anomenada “campanya electoral” que sortosament està arribant a la recta final, per tant, farem una excepció. Un país que ha de retallar alguns serveis bàsics per manca de recursos, de cap de

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-64406865971405626852011-11-15T19:26:00.001+01:002011-11-17T19:49:44.476+01:00

Per a aquesta edició de la Recepta del 15, la Marina (Xocolata desfeta) i la Sandra i el Xavi (Els fogons de la Bordeta), ens van proposar fer pa. Jo no n’havia fet mai perquè a casa no en mengem massa, per tant, aquesta proposta del 15 suposava un repte per a mi. Per descomptat, tenia clar que començaria amb una cosa senzilleta, per això he triat la recepta del “pan milagro” de la Su (Webos

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-78512143565548898482011-11-12T17:15:00.001+01:002011-11-17T19:50:09.898+01:00

Aquesta setmana, durant la presentació de la darrera novel·la de l’Albert Salvadó a la llibreria Catalonia de Barcelona, vam coincidir amb l’escriptora Maria Carme Roca, amb qui vam estar comentant el seu darrer llibre Escollida pels Déus, que havia llegit aquest estiu i del qual tenia pendent fer la corresponent entrada al bloc. Maria Carme Roca és historiadora i filòloga i es dedica

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-83376224056493081462011-11-10T16:55:00.000+01:002011-11-10T16:55:19.370+01:00

Aquesta és una recepta de la Carme Ruscalleda, que vaig veure fa temps al bloc de l’Eva (El cullerot festuc) i que encara no havia publicat. El turbot és un peix molt saborós i a més, no té massa espines, per tant, és ideal per als que no en són gaire amics. Fer el peix al forn és una manera saludable de cuinar-lo, fet sobre un llit de patates, que moltes vegades desperten el comentari que “són

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-78285276004485048482011-11-07T19:55:00.001+01:002012-01-27T16:22:16.170+01:00

Em quedava pendent la crònica del tercer dia de música del cap de setmana passat. Aquesta vegada amb una proposta totalment diferent. Avui parlem de Jazz. Ja fa uns mesos que vam parlar (aquí i aquí) de l’Andrea Motis com una de les grans revelacions del panorama jazzístic actual. Després de l’actuació de dissabte passat  al Teatre Coliseum, em quedaria molt curt si només parlés de “

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-31942486888179252972011-11-05T19:33:00.000+01:002011-11-17T19:51:17.867+01:00

En aquest segon dia de música, canviem totalment el registre i parlarem d’òpera. Ahir al vespre vam anar a l’Atrium de Viladecans  per assistir a la representació de L’Elisir d’amore de Gaetano Dinizetti, una òpera còmica en dos actes que es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana de Milà. Aquesta obra ha estat l’escollida pels infatigables Amics de l’Òpera de

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-88971670657685204752011-11-04T17:21:00.000+01:002011-11-17T19:51:32.508+01:00

Comencem aquests tres dies musicals amb el concert inaugural de la temporada d’Ibercamera, que la pianista portuguesa Maria Joao Pires, acompanyada per la Royal Philharmonic Orchestra conduïda pel director i violinista israelià Pinchas Zuckerman, ens van oferir ahir al vespre a l’Auditori de Barcelona, amb un programa molt atractiu: -   Sonata per a violí i piano número 1 en re major de

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-28416083642106387762011-11-03T12:52:00.000+01:002011-11-03T12:52:41.951+01:00

Sovint les cremes són un bon recurs per deixar preparacions fetes per endavant, tant per menjar fredes a l’estiu com calentes a l’hivern. Del llibre Gaspatxos i Cremes fredes, de la Mariona Quadrada, del qual ja us n’he parlat en alguna altra ocasió, vaig fer aquesta crema de remolatxa, que té la particularitat que s’espesseix a partir d’un roux, és a dir, amb mantega i farina. Queda molt bonica,

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-55043652198029470562011-10-30T14:13:00.000+01:002011-10-30T14:27:07.849+01:00

Mariusz Kwiecien com Don Giovanni Ahir novament vam viatjar virtualment cap a Nova York i vam assistir a la representació de l’òpera Don Giovanni de W.A.Mozart que  feien des del MET via satèl·lit. D’entrada, dir que Don Giovanni està considerada una de les obres cabdals de l’òpera, tant per la seva concepció musical com per la dramatúrgica. Amb un llibret de Lorenzo da Ponte, Mozart va

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-23595107142524047142011-10-27T11:42:00.001+02:002011-10-27T11:49:13.341+02:00

La Torre del Oro Fa unes setmanes vam tenir ocasió de passar uns quants dies a la capital andalusa. Sevilla, que feia gairebé vint anys que no visitàvem (des de l’Expo), ens va semblar una ciutat viva, plena d'olors i colors i força més moderna i menys folklòrica del que habitualment surt reflectida en els mitjans. D’entrada, dir que els tres eixos que atrauen més turisme (Setmana Santa,

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-35095682824135443252011-10-23T22:08:00.001+02:002011-10-24T09:15:55.888+02:00

Dijous passat, amb la colla de blocaires, varem assistir al Club Social Caprabo-Eroski a una altra classe de la Mireia Carbó, aquesta vegada amb quatre receptes de galetes: galetes de coco, galetes de nutella i avellanes, galetes de taronja i xocolata i cookies. Són quatre receptes d’autora, i mai millor dit, perquè són receptes estil Mireia Carbó, és a dir, atractives a primera vista, gens

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com28tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-43458714960838091242011-10-21T16:37:00.000+02:002011-10-21T16:37:41.014+02:00

La pasta philo m’agrada molt, tant per treballar-la com a l’hora de menjar-la. Trobo que és molt versàtil i que admet de la mateixa manera preparacions dolces i salades. En aquesta ocasió, es tracta d’uns “paquetets” amb un farcit d’un producte de tardor, la carbassa, amb una combinació amb porro, nous i formatge. A veure si us agrada!. Ingredients per a 4 persones: - ½ kg de carbassa- 1 porro- ½

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-87008387066174560692011-10-17T20:25:00.000+02:002011-10-17T20:25:54.254+02:00

El millor teatre d’òpera del “món mundial” és sens dubte el MET (Metropolitan Opera House) de Nova York. I ho és per molts motius, el principal perquè disposa d’uns pressupostos inimaginables per a altres teatres. Naturalment un bon pressupost ajuda molt, però no ho és tot. I el MET ha sabut, des de fa molts anys, utilitzar aquests diners molt bé, tant en l’aspecte artístic com en el comercial.

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-20021843136752658722011-10-14T20:26:00.001+02:002011-10-14T20:50:22.951+02:00

Abans d’ahir vam anar a veure Les Miserables, un  musical mític que 25 anys després de la seva estrena a Londres, arriba a Barcelona. De entrada dir que si fa uns dies vam tenir una decepció amb Chicago, amb aquests Miserables la impressió ha estat totalment positiva. És un gran muntatge i ens ho hem passat força bé. Vull aclarir que la versió que hem vist a Barcelona és en castellà, i no és per

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-71039030657479224172011-10-12T21:55:00.001+02:002011-10-12T22:43:01.326+02:00

Quan jo encara no tenia bloc, en un dels que visitava habitualment, llegia que era d’un noi que compartia amb la seva germana el gust per la gastronomia i que els dissabtes tenien per costum anar a la Boqueria a comprar per després cuinar plegats i fer petar la xerrada. Amb el temps, he tingut el plaer de conèixer personalment aquestes dues persones, són l’Òscar i la seva super-xermaneta Laia (

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-90025749155226344132011-10-08T18:33:00.000+02:002011-10-08T18:33:19.912+02:00

Faust és una de les meves òperes de capçalera i com que ja en vaig parlar força extensament en una entrada anterior, avui no parlaré ni de l’argument ni del seu autor Charles Gounod. És una òpera que no havia vist mai escenificada en directe i em va fer molta il·lusió quan, fa més d’un any ens vam assabentar que seria el títol triat per inaugurar la temporada del Liceu 2011/2012. Malauradament,

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-26229900249163703772011-10-06T21:02:00.004+02:002011-10-06T22:33:50.069+02:00

Dissabte passat uns quants gastroblocaires varem tenir ocasió de visitar el mercat de Santa Caterina. Això, dit així, és una cosa ben normal, però és que gràcies a l’Òscar, que va fer d’enllaç, varem poder visitar el mercat per dins, conèixer de primera mà el seu funcionament i gaudir de la companyia de la Nuria Costa, directora de comunicacions de Mercats de Barcelona, l’Elisenda (el twitter

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-46219363189339479842011-10-02T19:00:00.002+02:002011-10-02T19:12:58.313+02:00

Aquesta darrera setmana hem anat al teatre a veure dos musicals diametralment oposats en tots els aspectes. La setmana passada i aprofitant el descompte de la Mercè (50%) vam acostar-nos al Tívoli per veure Chicago, i aquest matí, amb la Bet, la nostra fillola, hem anat al Teatre Joventut de l’Hospitalet a veure Geronimo Stilton. Però anem per parts. Chicago em va decebre. D’entrada una cosa

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-15385962671537154132011-09-29T19:20:00.000+02:002011-09-29T19:20:23.311+02:00

L’estiu ha marxat però la calor encara no del tot, per tant, encara venen de gust les amanides i aquesta és una proposta senzilla amb la particularitat de fer servir oli DOP Baix Ebre – Montsià per a l’amaniment. L’oli DOP Baix Ebre – Montsià és un oli verge obtingut a partir de les varietats d’oliva morruda, sevillenca i farga, que es conreen a la zona. És un oli saborós, una mica afruitat i

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-87958694383008556922011-09-24T01:06:00.001+02:002011-09-24T01:07:32.739+02:00

Ahir al vespre vam assistir al primer concert de la temporada de l’OBC que portava el “comercial” nom de Mozart versus Salieri. Sota l’enèrgica i correcta direcció de Giovanni Antonini, el concert va començar amb La follia di Spagna d’Antonio Salieri, on l’OBC em va semblar que tenia algun petit desajustament en algun sector del vent; va seguir amb el concert per a piano i orquestra num.15 de

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-69879604620648205642011-09-21T09:19:00.000+02:002011-09-21T09:19:51.370+02:00

Aquesta recepta de nom una mica llarg és una variació d’una que vaig veure en un llibre de Les indispensables de Mastrad dedicat a les escumes, per fer servir el sifó. Originàriament, és feta amb albercocs, però com que ara no n’hi ha, vaig fer servir préssecs de vinya i el resultat va ser molt bo. És una recepta que combina dues textures diferents, l’escuma i la gelatina, amb un resultat molt

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com24tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-75956252488154215232011-09-18T18:28:00.000+02:002011-09-18T18:28:32.315+02:00

Aquest cap de setmana hem tingut diverses activitats relacionades o derivades del bloc.  Per començar, després de vacances, divendres uns quants blocaires varem iniciar el curs a l’Espai Consum del Bonpreu, amb una classe amb el Pep Nogué, on ens va proposar tres receptes saludables, d’elaboraciò senzilla però no per això menys saboroses: sopa de quinoa amb verduretes, bolets i miso; bacallà amb

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-9757722023408404912011-09-15T09:07:00.000+02:002011-09-15T09:07:37.521+02:00

Aquesta és la segona vegada que faig un escabetx i he de dir que és la mateixa recepta, que vaig veure al núm. 106 de la revista CUINA,  intentada per segona vegada. És una recepta del Quicu Vera, un xef badaloní i free-lance, que fa classes i tallers de cuina i que alhora col·labora en diferents mitjans de comunicació. Un dels ingredients de la recepta és el vinagre balsàmic i la primera vegada

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-16737015991267071262011-09-12T21:02:00.003+02:002011-09-12T21:08:30.958+02:00

Encara no havia tingut temps de parlar una mica de l’estada que vam fer fa unes setmanes al Delta de l’Ebre. D’entrada, dir que vam estar a la Masia Tinet, una casa de l’any 1948 totalment rehabilitada i dotada de totes les comoditats que es poden demanar. Situada a l’entrada de Deltebre, just al vell mig del Delta i envoltada, com no podia ser d’altra manera, d’arrossars. Cadascuna de les

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-7515008134238385022011-09-10T16:22:00.000+02:002011-09-10T16:22:39.902+02:00

Malgrat els de sempre, bona Diada a tothom.

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-65699957376272241212011-09-08T19:49:00.000+02:002011-09-08T19:49:27.094+02:00

Aquesta és una de les frases que Francesc Català-Roca va dir en una entrevista que li van fer poc temps abans de morir i que recull perfectament el seu pensament. Va néixer a Valls l’any 1922. L’afició a la fotografia li venia de ben petit ja que el seu pare Pere Català i Pic també era fotògraf. L’any 1948 però, es va independitzar obrint el seu propi estudi i començant a treballar amb

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-17452150842624874182011-09-05T21:08:00.001+02:002011-09-05T21:21:21.382+02:00

Aquestes vacances he estat molt mandrosa i no m’he dedicat gens al bloc, encara que l’he deixat en bones mans, perquè el Josep ha fet un Agost Musical amb petites dosis de música que anaven molt bé per veure i escoltar sense presses. Però ara ja toca posar-se les piles una altra vegada, que com més es tarda més costa, per tant, per començar, una recepta de la Mariona Quadrada, fresqueta, que

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-73557396062527654342011-09-01T19:08:00.000+02:002011-09-01T19:08:45.465+02:00

Hem acabat un mes d’agost molt musical i encetem el setembre amb una recomanació teatral però alhora també musical, i és que fins el proper 18 de setembre el Teatre Poliorama de Barcelona recupera un dels grans èxits de la temporada anterior del Teatre Nacional de Catalunya. Es tracta del muntatge Operetta dirigida pel Jordi Purtí i interpretat pel Cor de Teatre, un grup d’unes 25 veus que fan un

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-75021024827754391042011-08-30T21:02:00.000+02:002011-08-30T21:02:26.422+02:00

Posem punt i final a l’ Agost Musical d’enguany amb la traca final que, com no podia ser d’una altra manera, és la visita de la Maria Callas (1923-1977), una de les poquíssimes veus que aconsegueix emocionar-me cada vegada que l’escolto, i mira que ho faig sovint. Algú va dir que hi havia “grans sopranos, excel·lents sopranos i Maria Callas”, i no seré jo qui li porti la contrària. Hi ha moltes

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-32947020637569511552011-08-29T11:04:00.000+02:002011-08-29T11:04:46.813+02:00

En un agost tan calorós, no podia faltar un clàssic de sempre. Es tracta del “Summertime” de l’òpera Porgy and Bess de George & Ira Gherswin, estrenada l’any 1935. D’aquest tema se n’han fet una gran quantitat de versions, la que avui us proposo no és una de les més clàssiques, és la del gran músic i trompetista nord-americà Miles Davis (1926-1991), que va ser un dels grans innovadors del jazz.

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-4301855387875421712011-08-27T10:45:00.002+02:002011-08-27T11:35:00.755+02:00

Ja som a la recta final de l’Agost Musical  del nostre Cafè. Naturalment, en una selecció dels intèrprets que més m’agraden no hi podia faltar la que ocupa el número 1 en el meu podium particular (ex-aequo, això sí, amb la inigualable Maria Callas). Els que em coneixeu ja sabeu que estic parlant de la gran, única i irrepetible Ella Fitzgerald. Hi ha moltes cançons de les que ella va gravar que m’

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-39322100443691666512011-08-25T00:22:00.000+02:002011-08-25T00:22:00.735+02:00

A A l’Agost Musical d’avui, farem arqueologia roquera. Els inicis del rock and roll són força incerts, de ben segur que va ser a inicis dels anys 50 del segle passat però fruit de la fusió musical del country i el blues. Però qui va ser el primer rocker?, n’hi ha molts dels anomenats precursors, Muddy Waters, Eddie Cochran, Jerry Lee Lewis, Bo Diddley, Little Richard, Fats Domino, Carl Perkins i

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-39813606194166614112011-08-23T13:50:00.000+02:002011-08-23T13:50:34.988+02:00

Avui el nostre Agost Musical apareix ple de ritme llatí. Un dels millors músics i guitarristes dels darrers anys és sens dubte Carlos Santana, nascut a Mèxic l’any 1947 i que durant els anys 70 i 80 va arribar al cim de la seva carrera musical. Santana va aconseguir grans èxits, no tan sols en solitari sinó també amb col·laboracions amb grans músics com John Lee Hooker, Willie Nelson o Herbie

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-66752407679230366182011-08-21T19:15:00.000+02:002011-08-21T19:15:38.007+02:00

A l’Agost Musical d’avui, vull recordar dos concerts històrics que Bruce Springsteen va fer al Camp Nou de Barcelona durant l’estiu de 1988. El primer va ser el 3 d’agost  dins del “Tunnel of love tour” i el segon el 10 de setembre (tan sols un mes més tard) en el mateix escenari, dins la gira mundial per “Amnesty International” i aquesta vegada amb altres musics com  Sting, Peter Gabriel, Tracy

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-81623636148951088312011-08-19T19:54:00.000+02:002011-08-19T19:54:56.868+02:00

Avui us porto una de les pàgines musicals que més m’agrada escoltar, l’obertura de l’òpera Tannhäusser. L’autor, Richard Wagner (1813-1883), va ser el renovador de l’òpera tal i com es coneixia fins aleshores, creant un nou concepte teatral i musical, ja que ell era l’autor tant del text, com de la música, com de l’escenografia.  En el vídeo que il·lustra l’Agost Musical  d’avui, podem veure en

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-29108426771138439092011-08-17T19:05:00.000+02:002011-08-17T19:05:05.256+02:00

En aquest particular Agost Musical amb diferents estils de música, encara no havia fet acte de presència la música celta i avui m’agradaria que gaudíssiu d’una de les seves grans intèrprets. Es tracta de la canadenca Loreena McKennitt, una gran cantant i intèrpret d’arpa, piano, acordió i molts instruments més. Algun dia n’hauré de parlar més detingudament perquè la seva música s’ho val. Avui us

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-44458947233055526562011-08-15T11:24:00.000+02:002011-08-15T11:24:59.392+02:00

A l’Agost Musical d’avui, ens visita un cantant del que mai he estat un seguidor. Tot i així, haig de reconèixer que va ser i és encara un autèntic mite amb milions d’admiradors. El 16 d’agost de 1977, a l’edat de 42 anys, va morir a la seva mansió de Graceland víctima dels seus mals hàbits alimentaris i dels excessos amb les dogues. En la seva primera època però, va ser un cantant “trencador”

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-73044764528152650852011-08-13T11:06:00.000+02:002011-08-13T11:06:47.915+02:00

Avui canviarem totalment de registre i a l’Agost Musical portem un clàssic dels més clàssics. L’any 1723 el gran compositor i violinista venecià Antonio Vivaldi va composar quatre concerts que s’anomenaren Le quattro stagioni. El segon d’aquests concerts, l’estiu i concretament el tercer moviment presto,  és el que avui us presentem amb la interpretació de la gran violinista nord-americana d’

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-88350657544760678652011-08-11T09:28:00.001+02:002011-08-11T09:32:39.114+02:00

La proposta per l’Agost Musical d’avui ha estat un suggeriment de la Glòria. I és que, coincidint amb el 50è aniversari de l’estrena de la pel·lícula “Breakfast at Tiffany’s”, avui us proposem escoltar la cançó Moon River amb lletra de Johnny Mercer i música d’Henri Mancini, tot un clàssic que va guanyar l’Oscar a la millor cançó l’any 1961. Hi ha dotzenes de bones versions d’aquest tema, però

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-40356436308052268692011-08-09T09:42:00.000+02:002011-08-09T09:42:52.482+02:00

A l’Agost Musical d’avui, volem recordar un dels fragments més coneguts de la història de l’òpera. Es tracta del cor “Va pensiero” de l’òpera Nabucco de Giseppe Verdi. Aquesta òpera  va  ser estrenada el 1842 i va popularitzar definitivament al compositor. Hi va tenir molt a veure, tot i que l’autor no ho pretenia, que el públic es  sentís molt identificat amb el cor dels esclaus jueus, ja que

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-19633120657680176542011-08-07T11:57:00.000+02:002011-08-07T11:57:56.473+02:00

A l’Agost Musical d’avui, porto un dels vídeo clip que sempre m’han agradat més de Queen.Es tracta de Radio Ga Ga, una cançó que pertany a l’àlbum The works de l’any 1984. A banda d’incloure imatges d’un clàssic del cinema de tots els temps, Metropolis de Fritz Lang (1927), és una cançó que sempre m’ha agradat molt. Per què la poso avui?, doncs perquè m’ha vingut a la memòria un calorós mes d’

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-23981796726565801752011-08-05T10:44:00.002+02:002011-08-07T11:58:56.565+02:00

A l’Agost Musical d’avui, volem retre un petit homenatge a un dels mites del cinema del segle XX. El seu nom, Norma Jeane Baker, coneguda a tot arreu com Marilyn Monroe. I és que el 5 d’agost de 1962, amb només 36 anys, va aparèixer morta al seu llit, i a dia d’avui, encara no se saben les circumstàncies exactes del què va passar. Deixant de banda la llegenda i les mil possibles explicacions

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-59872475608851917702011-08-03T18:05:00.002+02:002011-08-03T19:59:24.941+02:00

A l’Agost Musical d’avui, us vull fer arribar la veu d'una de les cantants que aconsegueix emocionar-me de veritat. Es tracta de la nord-americana Sondra Radvanovsky, sens dubte una de les millors intèrprets actuals de Verdi. Ahir vam poder gaudir en directe, al Festival de Peralada, d’un magnífic recital seu, preciós i molt generós, cosa difícil de veure avui en dia. Per aquest motiu, es amb

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-63552883338654330712011-08-01T20:18:00.000+02:002011-08-01T20:18:45.526+02:00

Durant el mes d’agost tenim poques ganes de rumiar i treballar, tot sigui dit, per tant, ens hem tret de la mànega una secció que omplirà el nostre Cafè durant tot el mes. Serà el que nosaltres anomenem  l’Agost Musical on anirem posant diferents tipus de música que ens ajudin a passar de la millor manera possible aquests dies d’estiu. Per començar, hem triat la Jamboree Big Latin Band, que

josephttp://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-28390433064740758502011-07-29T10:17:00.000+02:002011-07-29T10:17:10.402+02:00

Durant el dia d’ahir, aquest petit cafè va servir la tassa número dues-centes mil des de que va obrir, fa una mica mes de tres anys. Quan vam començar a publicar, no crèiem que “les nostres coses” poguessin arribar a interessar a massa gent, però el que ni en somnis podíem imaginar és que assoliríem aquesta quantitat de visites. Hi ha molts blocs que han arribat a números molt més elevats que els

josepnoreply@blogger.com37tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-67261704156277280952011-07-27T11:16:00.001+02:002011-07-27T20:08:12.292+02:00

programa de l'exposició amb la imatge del  retrat de Gaston Bonnefoy de Toulouse-Lautrec L’anomenada Belle Époque, és el període de temps que va des del final de la guerra franco-prusiana (1871) fins el començament de la primera guerra mundial (1914). És també l’època de l’Art Nouveau a Bèlgica i França, el Modern Style a Anglaterra o del Modernisme a Catalunya, entre d’altres. Aquest període

josepnoreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-18928534967333236272011-07-24T14:58:00.002+02:002011-07-24T15:06:03.153+02:00

Divendres passat la Cristina, l’Elena, la Gemma, la Montse, el Miquel, la meva amiga Teresa i jo, varem assistir al darrer taller de cuina abans de vacances, a l’Espai Consum del Bonpreu. En aquesta ocasió, el David Lienas ens va oferir un autèntic festival de tapes, unes més tradicionals i altres diríem que una mica menys convencionals. Aquestes són les receptes: taquets de formatge arrebossats

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com24tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-16531354543686918412011-07-20T19:35:00.000+02:002011-07-20T19:35:52.626+02:00

Aquests darrers dies he estat llegint el llibre “Un rei cop per cop” escrit per Patricia Sverlo i traduït al català per Miquel Marcè, que va ser publicat per l’Editorial Kalegorria l’any 2001, tot i que la seva durada a les llibreries va durar pocs dies ja que va “desaparèixer” ràpidament. No és d’estranyar perquè es tracta d’una “biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó”  tal i com es

josepnoreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-77777781221401037942011-07-15T10:32:00.004+02:002011-07-15T14:04:07.788+02:00

Aquest mes de juliol, la Marina, la Sandra i el Xavier ens proposen treballar amb gelats i sorbets per a la recepta del 15, quina bona idea!. He triat aquesta recepta de la Su, de Webos Fritos, perquè el primer que em va cridar l’atenció va ser que ella l’anomena falso helado de chocolate. Llavors, és o no és un gelat?. I tant que sí, però com que es fa només amb llet evaporada, xocolata i una

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com31tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-79921885909013662402011-07-09T20:15:00.000+02:002011-07-09T20:15:08.759+02:00

Avui vull parlar d’un dels carrers més tradicionals de la Barcelona antiga, el carrer de Petritxol. Un carrer estret que va del carrer de la Portaferrissa fins a la plaça del Pi. Però d’on venen aquests noms?. Hem consultat la web de l’Ajuntament de Barcelona on hi ha un apartat en què s’explica l’origen dels noms dels carrers i places de la ciutat, i aquest és el resultat. El nom del carrer de

josepnoreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-30933301007419461042011-07-01T20:41:00.000+02:002011-07-01T20:41:45.996+02:00

En un taller que el David Lienas va dedicar fa temps a la cuina catalana des del punt de vista de la innovació, ens va ensenyar a fer una versió particular de l’empedrat, amb els ingredients típics, però amb una altra textura i una altra presentació. Com que l’empedrat és un plat força estiuenc, m’ha vingut de gust fer-lo d’aquesta manera, és refrescant i nutritiu, una bona manera de menjar

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-88653288091504687922011-06-28T16:32:00.003+02:002011-07-27T10:32:47.397+02:00

el barri del Trastevere Per acabar aquesta sèrie d’entrades sobre Roma, avui parlarem una mica d’altres aspectes de la ciutat. En primer lloc volem destacar les meravelloses fontane que hi ha escampades per tota la ciutat. Algú ha qualificat les fonts de Roma com les més belles del món, i per descomptat no seré jo qui ho desmenteixi. N’hi ha d’espectaculars, de polèmiques i de petites i poc

josepnoreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-64053631425684426722011-06-23T21:59:00.002+02:002011-07-27T10:33:31.485+02:00

La Pietà de Michelangelo a San Pietro  En el primer post sobre Roma vam parlar una mica de la Roma “romana” que durant diversos segles va ser capital del món antic. Avui ho farem una mica de la Roma “cristiana”, que malgrat el que pugui semblar, va fer que la ciutat seguís sent una de les més importants durant l’edat mitjana, ja que els “papes”, lluny de cenyir-se al paper religiós i espiritual

josepnoreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-31182210530107807732011-06-21T17:15:00.002+02:002011-07-27T10:33:54.974+02:00

Roma és una d’aquelles ciutats que ens apassiona, per tant, i després d’uns quants anys sense haver-hi anat, no vam tenir cap dubte a l’hora d’escollir la destinació per a fer una escapada. A l’habitual caos circulatori de la ciutat, s’ha d’afegir el “plus” de la construcció d’una nova línia del metro, amb la qual cosa, circular en cotxe o autobús és gairebé una odissea que posa a prova el nivell

josepnoreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-4926736123666686202011-06-19T21:17:00.000+02:002011-11-12T18:14:37.796+01:00

Després d’un petit parèntesi del que parlarem properament, avui reprenem l'activitat blocaire recomanant no un, sinó dos llibres. El primer, és la darrera novel·la de la Donna Leon, “Conclusions preliminars”, amb l’incansable “comissario” Brunetti recorrent la preciosa ciutat adriàtica. En aquesta ocasió, Brunetti haurà de resoldre la mort d’una vídua en el seu modest pis. La casa està

josepnoreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-47717088677558983822011-06-11T19:55:00.000+02:002011-06-11T19:55:08.264+02:00

No us ha passat mai que una cosa no us agrada però se us fa atractiva i voldríeu que us agradés?. Doncs a mi m’ha passat això amb la rúcula, el seu sabor no m’acabava de fer el pes, però la vaig anar tastant a poc a poc combinada amb altres coses com ara salmó o formatge, fins que m’hi vaig acostumar i ara en poso moltes vegades a les amanides. Sembla que a l’antiga Roma ja es feia servir la

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-26092013140898756582011-06-09T16:17:00.003+02:002011-11-12T18:23:09.977+01:00

Ahir al vespre vam anar a veure i escoltar una nova proposta del Joan Chamorro, un músic incansable i imaginatiu que en aquesta ocasió va muntar una altra gran vetllada jazzística amb un grup de músics extraordinaris. En un Jamboree ple de gom a gom  i amb les localitats exhaurides, vam fer un passeig pels grans clàssics del jazz. Chamorro sap molt bé com formar grups combinant músics de

josepnoreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-67869211764952072002011-06-05T20:57:00.000+02:002011-06-05T20:57:29.870+02:00

Aquest caprici dolç el vaig veure al bloc de la Su (Webos fritos). Són uns bastonets de massa choux, cuits al forn i coberts amb sucre bolado i avellanes torrades picades. És ideal per sucar-los en una bona tassa de xocolata desfeta, o per acompanyar el cafè de la sobretaula. Ingredients per a uns 14 bastonets: 65 g de llet65 g d’aigua65 g de mantega2 g de sal75 g de farina2 ous petits30 g d’

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-51564999375815318262011-06-02T21:21:00.002+02:002011-06-02T21:26:43.152+02:00

Fa poc que ha sortit al mercat el darrer treball d’un dels nostres cantants preferits. Parlem de l’Ildebrando D’Arcangelo, el gran baix-baríton italià (Pescara 1969) que ha gravat per a la Deutsche Grammophon un disc dedicat exclusivament a Mozart. Com molt bé sabeu, Mozart és una de les meves debilitats musicals, però és clar, no un Mozart qualsevol, sinó un Mozart ben cantat i que en

josepnoreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-7122083030982860292011-05-30T21:01:00.000+02:002011-05-30T21:01:05.939+02:00

En un taller d’aperitius de primavera que va fer a Artero, l’Eva Hausmann, autora del bloc Cocinanblock i propietària del restaurant Olea, d’Olesa de Montserrat, ens va proposar diverses tapes, totes delicioses. Aquesta és la que em va agradar més perquè a banda que la combinació de sabors i textures era boníssima, queda molt vistosa i no dóna gens de feina, per

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-8215708012004418772011-05-28T23:21:00.001+02:002011-05-28T23:44:09.602+02:00

BARÇA, BARÇA, BAAAAARÇA !! foto. El Pais.com foto: diari Ara

josepnoreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-12553936681049908932011-05-25T18:16:00.002+02:002011-05-25T20:55:52.967+02:00

Confesso que mai no havia fet melmelada. Generalment, acostumem a fer el que hem vist fer a casa i com que la meva mare no en tenia costum, a mi sempre m’havia fet una mica de respecte això de “barallar-me” amb els pots, esterilitzar-los, fer en buit... i si no em queda bé?, i si no se’m conserva?, i si... Tot eren interrogants!. Jo preguntava, llegia, però mai no m’acabava de decidir, de totes

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com38tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-78105416413625048492011-05-22T20:13:00.003+02:002011-05-22T22:50:17.561+02:00

Il Barbiere di Siviglia és una de les òperes que hem vist representada en més ocasions i la veritat és que no ens en cansaríem mai de veure-la i escoltar-la. La música de Rossini és una meravella, ja sabeu que és una de les meves dèries i com que cada representació és diferent, sempre ve de gust de tornar a assaborir--la. En aquesta ocasió es tractava de la darrera òpera del cicle “Òpera a

josepnoreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-29071538740083740302011-05-19T18:31:00.002+02:002011-05-19T18:37:07.052+02:00

Aquesta és una recepta que em va passar la Rosa Maria, quan em proposava menús per perdre pes. És una recepta vistosa i saborosa però no només per perdre pes, sinó per menjar sa en general, sobretot de cara al bon temps, quan venen de gust coses lleugeres. I a més, és senzilla de fer, que això també és interessant!. A veure què us sembla! Ingredients per a 2 persones: Mitja albergíniaMig

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-16121751012774882662011-05-17T15:36:00.000+02:002011-05-17T15:36:41.709+02:00

Deborah Voigt Dissabte passat vam anar al cinema a presenciar la darrera òpera que aquesta temporada es retransmetia en directe des del MET de Nova York. En aquesta ocasió era la Valquíria de Richard Wagner, la qual cosa representava d’entrada, més de cinc hores dins del cinema, però com que la representació va començar amb retard (per problemes informàtics en el complex muntatge escènic del

josepnoreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-65702823938695154242011-05-15T12:31:00.002+02:002011-05-15T12:51:36.911+02:00

Ja tornem a ser a dia 15 i en aquesta ocasió, la Sandra i el Xavi (Els fogons de la Bordeta) i la Marina (Xocolata desfeta), ens proposaven elaborar una recepta amb maduixes. Aquesta és la nostra participació, una recepta de la Carme Ruscalleda, del seu llibre 100 plaers per compartir. Ingredients per a 6 persones: 200 g de maduixetes200 g de sucre400 ml d’aigua mineral1 fulla de gelatina (2 g)

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-80165223849952728222011-05-13T19:00:00.003+02:002011-07-27T10:39:07.577+02:00

Jo quan era petit vivia a l’Eixample i les tardes d’estiu, quan teníem festa a l’escola, la meva mare ens portava als meus germans i a mi a jugar a Montjuïc. En aquell trajecte, sempre hi havia una cosa que em cridava l’atenció i que em tenia fascinat. Era la gran papallona que coronava una casa d’un carrer que hi havia entre Montjuïc i casa meva. M’hi aturava i em quedava admirant-la fins que la

josepnoreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-77559633333538059812011-05-10T13:58:00.001+02:002011-05-10T17:51:28.321+02:00

Aquesta recepta la vaig veure al bloc Les receptes de St Hilari, de l’amic Alfons. Ara que és temps d’espàrrecs, és un bon moment per fer-la. A més de bona, queda molt bonica per la combinació de colors. En aquesta ocasió, per allò d’anar una mica més de pressa, enlloc d’escalivar i confitar els pebrots, en vaig comprar un pot de la marca Ferrer, totalment recomanable. Però a la propera, els

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-53803810576651880472011-05-07T14:41:00.001+02:002011-05-07T14:45:55.626+02:00

A la ciutat de Barcelona hi ha uns quants llocs per anar a escoltar jazz del bo. Un dels que té més prestigi, pel temps que fa que s’hi dedica i per la categoria dels que hi han actuat, és sense cap mena de dubte el Jamboree de la Plaça Reial, un local petit i acollidor, amb pocs i no massa còmodes seients, però amb una llarga tradició de 50 anys dedicats al jazz en totes les seves vessants.

josepnoreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-21298774375012261222011-05-04T17:22:00.002+02:002011-05-04T17:56:41.441+02:00

El tiramisú són unes postres d’origen incert. Per una banda, es diu que és originari del Vèneto, de tradició relativament recent, ja que se situa als anys 50 del segle XX, sembla que als prostíbuls i que l’any 1968, un hostaler de Treviso el va incorporar a la carta del seus restaurants, per la qual cosa es va donar a conèixer àmpliament. Però també hi ha qui diu que el seu origen es remunta al

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-23891082494031711242011-05-01T18:26:00.001+02:002011-05-01T19:24:35.931+02:00

Dimitri Hvorostovsky i Sondra Radvanovsky Ahir vam assistir a la penúltima retransmissió en directe al cinema de l’actual temporada del MET de Nova York. L’opera: Il Trovatore de Giuseppe Verdi. Estrenada a Roma l’any 1853. D’entrada haig de dir que Il Trovatore és des de fa molts anys, una de les meves òperes preferides, tant per la música com per la dificultat de la interpretació, ja que es

josepnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-83663625124891499612011-04-27T16:13:00.000+02:002011-04-27T16:13:10.279+02:00

No tenia intenció de posar la recepta de la mona de Pasqua, perquè ja en tinc una altra al bloc, però és que després de tastar la d’aquest any, la varem trobar taaaant bona (només cal veure la cara de la Bet), que no em puc resistir a explicar-vos com vaig fer el pa de pessic, que va quedar flonjo, flonjo!. Si més no, serà un suggeriment per a l’any que ve!.  Ingredients per al pa de pessic: 200

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com37tag:blogger.com,1999:blog-8867243908142856616.post-52719473184347461402011-04-24T22:25:00.001+02:002011-04-24T22:27:18.574+02:00

La Judith i la Mònica ens proposaven fer receptes amb bacallà per a les Memòries d’una cuinera. Em van encertar el gust de ple, ja que el bacallà m’agrada molt. La meva aportació és aquesta recepta de la Mariona Quadrada, del seu llibre Bacallà, el caràcter de la sal. És una recepta tradicional  de Divendres Sant a la comarca del Baix Camp i d’altes del voltant. Ingredients per a 4 persones: 8

Glòriahttp://www.blogger.com/profile/15041689937414287549noreply@blogger.com21