LASANYA AMB GAMBES, MATÓ I VERDURES

Una recepta de la Carme Ruscalleda, del seu llibre Cuinar per ser feliç. Tal com diu ella, és una lasanya de festa, marinera, saborosa i lleugera que segur que farà feliç a tothom a qui li agradi la pasta.

Ingredients per a 4 persones:

- 10 plaques de lasanya
- 20 gambes mitjanes
- 2 porros
- 1 ceba
- 2 grans d’all i julivert
- 1 carbassó
- 1 pastanaga
- 150 g de mató
- Unes quantes fulles d’alfàbrega
- 4 escalunyes
- 1 gra d’all
- 1 kg i ½ de tomàquets madurs
- 100 ml de Porto
- Oli d’oliva, sal i pebre
- 50 g de parmesà ratllat

Preparació:

Separar els caps de les cues de les gambes. Les cues han de quedar ben netes d’escloves i de l’intestí que està situat a l’esquena de cada cua, tallar-les a daus i reservar-les a la nevera. Reservar a part els caps per la salsa.

Picar ben petits els porros, la ceba, l’all i el julivert. El carbassó i la pastanaga, fer-los a daus petits i regulars. Mesclar el mató amb les fulles d’alfàbrega picades. Picar molt fines les escalunyes i el gra d’all. Ratllar el tomàquet, traient-ne les granes.

Per fer la salsa, posar a sofregir ben rossos els caps de gamba en una paella fonda o cassola, salpebrar-los i aafegir-hi les escalunyes i l’all picat, deixar enrossir sense parar de remenar, tirar-hi el Porto, deixar-lo reduir i tirar-hi el tomàquet ratllat, deixar que la salsa vagi coent durant uns 20 minuts, afinar de sal i pebre, passar-ho pel colador xinès i reservar.

Per al farcit, sofregir lleugerament els porros i la ceba, uns 8 minuts, afegir-hi l’all i julivert, continuar el sofregit suau durant 2 minuts més, tirar-hi les cues de gamba pelades i fetes a daus, salpebrar, deixar-ho coure tot junt només 1 minut i apartar-ho del foc i reservar.

També per al farcit, escaldar en aigua bullent i amb sal els dauets de pastanaga i carbassó durant 1 minut, escórrer i afegir-los al sofregit anterior amb les cues de gamba i mesclar-ho sense coure-ho més.

Afegir al farcit, quan sigui tebi, la mescla de mató i fulles d’alfàbrega.

Bullir les plaques de lasanya al dente, escórrer, refrescar i estendre-les sobre un drap per restar-los humitat. Partir cada placa pel mig, disposarem de 20 quadrats de pasta.

En una plàtera per anar al forn, muntar les lasanyes individuals, 5 plaques per persona, seran 4 pisos de farcit.

Repartir la salsa de tomàquet i el formatge ratllat i posar-ho al forn a 180º, just que quedi suaument gratinat.
.

UNA TRAVIATA “DE CINE”

El passat dimarts al vespre vam assistir a la retransmissió en directe de la representació de La Traviata de Giuseppe Verdi des de la Royal Opera House al Covent Garden de Londres.

En primer lloc, dir que La Traviata va ser estrenada a Venècia el 6 de març de 1853 amb llibret de F. M. Piave basat en La damme aux camélias d’Alexandre Dumas fill. El muntatge escenogràfic que vam poder veure ahir té un llarg rodatge, ja que l’havíem vist a Barcelona l’any 2001.

L’estel·lar repartiment era encapçalat per una extraordinària Renée Fleming. El paper de Violetta és un dels rols més complicats del món de l’òpera ja que durant els tres actes, la protagonista ha de canviar totalment el registre. En el primer acte s’ha de mostrar vital i apassionada, en el segon turmentada i sensible i en el darrer solitària, trista i greument malalta. La Renée va enamorar en el primer acte, va commoure en el segon i va emocionar en el tercer. Per tant, sota el meu punt de vista, una interpretació rodona i plena de matisos, tal i com demana el paper. La soprano nord americana sempre m’ha agradat molt, però ahir em va encantar.

La rèplica que li va donar l’Alfredo de Joseph Calleja va ser molt bona, amb moments excepcionals com en l’ària Lunge da lei a l’inici del segon acte. Potser va començar un pel “tímid”, cosa que ja porta el personatge, però tal i com va anar avançant la representació, la seva veu clara i segura va anar creixent i va acabar triomfant davant d’un públic entregat.

Pel que fa al Giorgio Germont del Thomas Hampson, em va semblar perfecte, lluint els seus recursos vocals quan havia de fer-ho i fent creïble un personatge força complex. Amb una veu en molt bona forma (millor del que m’esperava) i un “saber estar”, producte de la seva llarga experiència als escenaris.

La resta del repartiment, molt correcte, exceptuant el ballet de la segona part del segon acte, un pel fluix per al meu gust i amb una coreografia tronadeta, tòpica i poc original.

La direcció d’Antonio Pappano, excel·lent en tot moment, portant l’orquestra amb autoritat sense cap tipus de gesticulació gratuïta.

Per acabar només dir que La Traviata és una d’aquelles òperes que encara que la vegi mil vegades seguirà emocionant-me i no només per la trista història que presenta sinó bàsicament per la música que Giuseppe Verdi va saber fer casar perfectament en tota la trama que es representa. També vull esmentar que la primera escena del segon acte, per a mi és una autèntica joia. I és que hi ha magnífics fragments musicals en moltes obres, però una de tan perfecte en la que ni sobra ni falta cap nota, molt poques.

CHUTNEY DE TOMÀQUET MADUR

Aquesta és una de les tres receptes que ens va ensenyar el David Lienas en la darrera classe al Bonpreu. És una salsa que va molt bé per acompanyar carns. És molt bona però l’endemà encara ho és més amb el vinagre reposat.

Ingredients:

- 45 ml d’oli de cacahuet o de sèsam
- 300 g de ceba pelada i picada
- 2 alls pelats i picats
- 90 g de gingebre fresc pelat i picat
- 2 bitxos tallats en juliana (només si us agrada el picant)
- 1 kg de tomàquets madurs tipus pera o Olivetty pelats, sense llavors i picats
- 45 g de concentrat de tomàquet
- 125 g de sucre morè
- 250 ml de vinagre de Xerès
- 6 beines de cardamon (si no agrada molt, posar-ne menys, és molt intens)
- Fulles d’alfàbrega
- Sal

Preparació:

Escalfar l’oli en una olla i posar-hi les cebes, juntament amb l’all, el gingebre i els bitxos (opcional, jo no en vaig posar). Deixar-ho coure a foc mig fins que les cebes comencin a daurar-se. Afegir –hi els tomàquets i deixar coure el preparat a foc lent uns 15 minuts. Quan estiguin ben reduïts, afegir-hi el concentrat de tomàquet i deixar ofegar el conjunt uns instants a foc lent. Afegir-hi el vinagre i el sucre i remenar fins que es dissolguin.

Portar-ho tot a ebullició i deixar-ho coure a foc lent durant 25-30 minuts, remenant sovint perquè no s’enganxi. Si el líquid no s’ha evaporat passat aquest període, prolongar la cocció. Retirar l’olla del foc.

Moldre el cardamon (si no us agrada molt, posar-n’hi molt poquet, perquè el gust és molt intens) i afegir-lo al chutney, juntament amb l’alfàbrega tallada en juliana. Salar molt lleugerament la mescla.

Opcionalment, es pot triturar bé el preparat, per tal d’aconseguir una textura més uniforme.

.

ELS AMORS DE PATRICIA PETIBON

El passat cap de setmana es va celebrar el dia de la música i amb aquest motiu molts comerciants van treure al carrer paradetes amb força varietat d’oferta musical. Un dels discos que “va caure” va ser Amoreuses, que la soprano francesa Patricia Petibon va gravar fa uns mesos per a la Deutsche Grammophon.

La Patricia Petibon és una soprano no massa coneguda, però amb unes grans facultats i una expressivitat fantàstica. S’ha especialitat en música barroca francesa de compositors com Lully, Charpentier, Rameau o Couperin.
En aquest disc interpreta obres de Haydn, Mozart i Gluck, amb un repertori que barreja fragments molt coneguts amb d’altres que ho són molt poc. El que sí que queda abastament demostrat és que la soprano francesa té una tècnica excepcional i una veu molt versàtil que li permet realitzar unes coloratures perfectes.

La passió, el despit, la desesperació, l’odi o la força amb que la Patricia Petibon interpreta els diferents personatges fan que aquesta gravació sigui un autèntic plaer per als que l’escolten.


.

LA MIREIA I LES LLIMONES

S’acaba el curs, per tant, aquesta ha estat l’última classe amb la Mireia Carbó abans de vacances. I val a dir que per ser l’última, ha estat ben intensa. En aquest cas, la Mireia va fer un monogràfic sobre la llimona, és a dir, totes les receptes que ens va ensenyar tenien aquesta fruita com a ingredient.

Ens va ensenyar a fer crema de llimona o lemon curd, unes tulipes de galeta farcides de mousse de formatge i llimona i un pastís de llimona amb merenga. Aquestes eren les tres receptes bàsiques, però a partir d’aquí, ens va donar un munt de suggeriments i alternatives.

El lemon curd és una crema de llimona d’origen anglès que combina el sabor dolç del sucre i l’àcid de la llimona. Una vegada preparada, es pot conservar a la nevera com a mínim una setmana, i si la preparem com a conserva, esterilitzant el pot, omplint-lo amb la preparació calenta i fent el buit tombant el pot cap per avall fins que es refredi, es guarda molt més. Us imagineu una torrada amb una mica de mascarpone i una capa fineta de lemon curd?. O unes crepes de lemon curd acompanyades de figues fresques i un filet de xocolata?.

Per fer les tulipes farcides de mousse de formatge i llimona, vam aprendre com fer la pasta amb sucre, mantega, farina i clares d’ou; és la mateixa pasta que es fa servir per fer llengües de gat i teules. Per fer la mousse, cal barrejar formatge cremós, nata muntada i lemon curd. La Mireia ens va ensenyar un acompanyament per a les tulipes fet de cireres sense pinyol i maduixes tallades a trossets, amb sucre i suc de llimona, cuit tot plegat fins aconseguir un almívar dens.

Per al pastís de merenga i llimona, va preparar una base de pasta brisa que, un cop cuita, va omplir amb una capa de lemon curd, petites muntanyetes de l’almívar de cireres i maduixes i ho va cobrir tot amb la merenga. Va quedar espectacular!.

No cal que us digui que aquestes receptes estan al capdamunt de la llista de receptes pendents de fer, això sí, la primera de totes, el lemon curd.

Gràcies, Mireia, i fins el curs que ve!

MAGDALENES AMB FARINA D’ESPELTA

L’espelta és una varietat de blat que es cultiva des de fa uns set mil anys i es considera l’origen de totes les varietats de blat actuals. Aporta molta fibra i és ideal per al restrenyiment, a més de reduir el colesterol i és una font molt important de vitamines i minerals.

Uns bons amics ens van regalar farina d’espelta de l’Associació Agroecològica de Gallecs. A la cuina, el seu ús és adequat per fer pa, pasta fresca, pastissos, arrebossats...

Quan vaig veure aquesta recepta de la Marta, de Pa de Nous, vaig pensar que seria una bona manera d’utilitzar aquesta farina. Les magdalenes van quedar una mica morenetes, a causa de la pellofa característica que té el gra d’espelta, i força esponjoses. Amb aquestes quantitats, en surten moltes, que es conserven molt bé en un recipient hermètic.

Ingredients:

- 350 g de farina d’espelta
- 200 g de fructosa
- La pell d’una llimona
- 4 ous
- 250 g d’oli de girasol
- 120 ml de llet
- 1 sobre de llevat Royal

Preparació:

Escalfar el forn a 200º.

Treure la pell de la llimona, tallar-la molt petita i triturar-la amb la fructosa. Posar la barreja en un bol i amb les varetes de muntar afegir-hi els rovells d’ou i treballar-ho fins que augmenti el volum. Incorporar la llet, l’oli, la farina tamisada i el sobre de llevat.

En un altre bol, muntar les clares a punt de neu amb un polsim de sal, i afegir-les a la massa amb compte.

Posar la massa en una mànega pastissera, omplir els motlles i decorar les magdalenes. En aquest cas, unes les he decorat amb ametlla laminada i unes altres amb pinyons. Deixar-les reposar 15 minuts abans d’enfornar.

Posar-les al forn i coure-les durant 13 minuts aproximadament.

-

DOS LLIBRES PER A L’ESTIU

Avui voldria recomanar dues novel·les que he llegit en les darreres setmanes, que m’han enganxat des de l’inici i m’han tret hores de son ja que em resistia a deixar-les per a l’endemà. Això sí, són dues novel·les completament diferents però igualment interessants i engrescadores.

La primera, “BARCINO”, de la historiadora i filòloga Maria Carme Roca (“Intrigues de palau”, “El monestir proscrit” ...) ens trasllada a la Barcelona del segle segon. Una petita ciutat de l’imperi romà en la qual viu la família de Luci Minici Natal, un dels barcelonins més famosos de l’antiguitat.

A través d’aquest personatge coneixerem una mica millor les costums i la vida quotidiana dels ciutadans romans, dels esclaus o dels herois del circ en l’època dels emperadors Trajà, Adrià i Antoní Pius. Una novel·la plena d’acció i d’emocions i que com diu l’autora, per a ella era gairebé una obligació escriure-la, ja que de petita, havia viscut al carrer Sant Domènec del Call (l’antic Decumanus Minor romà) justament a l’altra banda del carrer on va viure el protagonista d’aquesta novel·la.

La segona novel·la, és l’èxit de vendes més gran dels darrers temps, segur que molts ja l'haureu llegit. Es tracta de “ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES” del suec Stieg Larsson.

Aquesta novel·la plena és plena de corrupcions polítiques, espionatge industrial i intrigues familiars, farcida d’inquietants personatges amb secrets inconfessables.

“Els homes que no estimaven les dones” és la primera entrega d’una trilogia anomenada “Millenium” (nom de la revista on treballa el protagonista Mikael Blomkvist). La segona part, ja a la venda, és “La noia que somniava amb un llumí i un bidó de gasolina” i segons he escoltat aquest mateix matí per ràdio a l’escriptor valencià Ferran Torrent, és encara millor que la primera.

Quedarà encara la tercera part “La reina als palaus dels corrents d’aire” que sortirà a la venda a finals d’aquest mes de juny. Lamentablement no hi haurà quarta entrega ja que l’autor, Stieg Larsson va morir sobtadament l’any 2004 a causa d’una crisi cardíaca, poc després d’haver entregat a la seva editora els tres volums que conformen aquesta trilogia.

Espero que alguna d’aquestes novel·les ajudin a suavitzar una mica les calors estiuenques que ja estem començant a patir aquests dies.

.

PASTÍS DE FORMATGE DE ZIGA’KO ETXEZURIA

En altres ocasions us hem parlat de la casa rural Etxezuria, de Ziga, a Navarra, on hem estat de meravella en diverses ocasions. Com que sopàvem a la casa, teníem ocasió de tastar uns pastissos deliciosos i com que varem parlar de la nostra afició a la cuina i del nostre bloc, la Mertxe ens ha regalat aquesta recepta i aquestes fotos del pastís de formatge que prepara ella. Aquest no el varem tastar allà, per tant, no cal dir que el farem!

Ingredients:

- 10 galetes torrades o maries
- Llet per mullar les galetes
- 600 g de formatge fresc
- 600 g de nata líquida
- 4 cullerades de sucre
- 1 raget de suc de llimona
- 1 sobre de gelatina en pols Royal
- Una mica de melmelada de maduixa o de cirera, per cobrir el pastís
- Una mica de suc de pinya, per acompanyar
- Fruites vermelles per decorar

Preparació:

Posar les galetes en un plat i mullar-les amb la llet. Preparar la gelatina com indica el sobre.

Barrejar amb la batedora elèctrica el formatge, la nata, el sucre i el suc de llimona i finalment la gelatina una vegada estigui tèbia.

Posar la barreja en un motlle i deixar-lo a la nevera, durant 90 minuts.

Per servir-lo, cobrir-lo amb una mica de melmelada i a la base del plat, posar-hi una mica de suc de pinya.

.

GALETES DE DOS COLORS

Aquesta recepta fa força temps que la tenia, me la va passar una amiga meva i és d’aquelles que et deixen un bon sabor de boca (en tots els sentits), per la qual cosa ve de gust tornar-les a fer de tant en tant. En surten moltes i es guarden perfectament en un pot hermètic. A veure si us agraden.

Ingredients per a la massa blanca:

- 125 g de mantega
- 50 g de sucre fi
- 175 g de farina


Ingredients per a la massa de xocolata:

- 125 g de mantega
- 50 g de sucre fi
- 160 g de farina
- 15 g de cacau en pols


Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

Per fer la massa blanca, barrejar la farina i el sucre i remenar. Afegir la mantega a trossos. Treballar-ho amb els dits fins aconseguir una massa de consistència com de molles de pa. Afegir una cullerada de llet i treballar-ho amb les mans per formar una bola de massa.

Fer el mateix amb els ingredients per fer la massa de xocolata i formar una altra bola de massa.

Partir cada bola de massa en tres parts (cadascuna per a cada forma de galeta). Estirar cada una de les parts i pintar-les amb una mica de llet.

Per fer les formes de les galetes:

Primera forma:

Fer un quadrat de massa blanca i un de massa de xocolata i posar-los un damunt de l’altre. Fer un rotllo i posar-lo una mica al congelador, perquè es faci més consistent per tallar-lo. Quedaran les galetes com en forma d’espiral.

Segona forma:

Fer una quadrat amb la massa de xocolata i un cilindre amb la massa blanca. Enrotllar el cilindre amb el quadrat de xocolata. Posar-ho igualment al congelador. Quedaran les galetes amb una rodona blanca al mig, envoltada d’un cercle de massa de xocolata.

Tercera forma:

Formar un rectangle de massa blanca i un rectangle de massa de xocolata. Tallar-los pel mig. Posar un mig rectangle de massa blanca a sobre d’un mig rectangle de massa de xocolata i enganxar-los amb una mica de llet amb els altres dos, en posició alterna. Posar-los també al congelador. Quedaran les galetes quadrades i dividides en quatre quadradets dels dos colors, posats de forma alterna.

Tallar els diferents tipus de galetes i coure-les al forn a 180º durant 15 minuts.

.

LA CLASSE DE JUNY AMB EL DAVID LIENAS

El divendres un grup de blocaires i amics vam assistir a una nova classe del David Lienas a l’Espai del Consum, del supermercat Bonpreu. Quan vam arribar, el David ja ens esperava a la porta per donar-nos la benvinguda i tot seguit va començar la classe. En aquesta ocasió, les receptes eren un gratinat de pinya confitada a la vainilla, un chutney de tomàquet madur i una confitura d’albercocs i taronja a la vainilla.

El David és molt bon comunicador i molt didàctic i qualsevol cosa que fa mentre prepara una recepta, li suggereix un munt de consells i recomanacions, d’aquelles que val la pena recordar, perquè un moment o altre ens serviran.

Així doncs, com que per fer la massa del gratinat de pinya necessitava molts rovells d’ou i sobraven les clares, ens va recordar aquell peix amb merenga a la sal que ja ens havia ensenyat en una altra classe; ens va aconsellar congelar les clares (això ja ho fem, segur) però batudes, a punt de fer-les servir per exemple per fer unes creps, o per quallar-les i després trinxar-les per sobre d’una amanida, o enrotllar-les amb alguna cosa a dins. Ho veieu, quantes coses? I tot just començàvem!.

Per a la mateixa recepta, necessitem fer un almívar, doncs bé, el va perfumar amb vainilla i llavors vam poder comparar els diferents tipus de vainilla que podem trobar al mercat: beines, vainilla natural triturada, aroma de vainilla, vainillina ensucrada (atenció, quan està caducada, pica!!!).

Pel que fa al chutney de tomàquet, el va definir com “el precursor del ketchup” i encara que podríem dir que el gust el recorda una mica, no té ni punt de comparació aquest chutney, fet amb ingredients naturals i espècies. Per a aquesta recepta, va fer servir oli de sèsam no refinat, que és el que s’utilitza per coure. Si el féssim servir per a una amanida, hauria de ser oli de sèsam refinat.

I amb les explicacions de la tercera recepta, ens va ensenyar com esterilitzar ben bé els pots on guardarem la melmelada i moltes coses més relacionades amb les melmelades i les confitures. Si una melmelada es vol conservar més temps, s’hi ha de posar més sucre, si es vol menys dolça, es pot guardar dues setmanes. Una proposta atrevida per a fer melmelada de maduixa amb canyella, pebre negre i una mica de bitxo picant.

Les dues hores van passar volant, i al final vam tenir ocasió de tastar els plats que va preparar, que eren deliciosos!.

Com no podia ser d’una altra manera, vam acabar amb la foto de grup. Fins la propera!.

LA CONNEXIÓ HAMPSON-RAMEY

En alguna ocasió ja he explicat que una de les coses que més m’agrada fer és entrar en una botiga i començar a remenar discos o llibres.

En aquest cas parlo de discos, i la botiga, Discos Castelló del carrer Tallers de Barcelona (quant de mal fa aquesta crisi). No fa gaire hi vaig passar i com no tenia pressa hi vaig entrar i ... a remenar discos s’ha dit!

No cercava res d’especial, només mirava a veure si trobava alguna cosa que m’agradés, que estigués d’oferta ... I Déu n’hi do del que vaig trobar, me’n vaig endur 7 o 8 discos, però cap em va costar més de 7 o 8 euros. Entre d’altres Il turco in Italia (Callas, Gedda, Rossi-Lemeni), La Cenerentola (Larmore, Gimenez, Quilico), I puritani (Callas, Di Stefano, Panerai, Rossi-Lemani), Nabucco (Callas, Bechi, Neroni), Orfeo ed Euridice (Baker, Speiser, Gale) i aquesta meravella de la que vull parlar.

Es tracta d’un disc de duets per a baríton i baix amb el Thomas Hampson (Elkhart, Indiana, 1955) i el Samuel Ramey (Colby, Kansas, 1942), dos cantants que sempre m’han agradat molt.

El disc va ser gravat l’any 1997 amb la Münchner Rundfunkorchester dirigida per Miguel Gómez-Martinez. Els dos cantants nord-americans estaven en la seva plenitud vocal i ho demostren en tots i cadascun dels fragments que interpreten. Des d’un meravellós “Se fiato in corpo avete” de Il Matrimonio Segreto de Cimarosa fins a fragments “verdians” d’Otello, Don Carlos, Simon Boccanegra o Un giorno di regno, passant per I Puritani de Bellini o Don Pasquale, o Marino Faliero de Donizetti.

La perfecta conjunció i la complicitat de les veus fan que totes les interpretacions siguin un autèntic plaer per a l’oïda. Jo personalment em decanto, com no podria ser d’una altra manera, per les àries belcantistes, on demostren una qualitat i un domini absoluts de la situació acompanyats per l’agilitat vocal que és exigible en aquest tipus d’òpera.

Tot seguit us deixo una petita mostra amb el fragment esmentat de Il Matrimonio Segreto de Domenico Cimarosa.

.

ROLLERS D’ALBERGÍNIES I ANXOVES AMB SALSA DE FORMATGE

Aquesta és una de les tres receptes que la Mireia Carbó ens va ensenyar a la classe del dijous passat al Club Social Caprabo-Eroski. Amb el sentit de l’humor que la caracteritza, la Mireia ens va recalcar que sobretot no diguéssim canelons a aquests rollers, “que no quedava bé”. Així ho hem fet.

Ingredients per a 4 persones:

- De 8 a 12 llesques de pa de motlle sense crosta
- 3 albergínies
- 100 g de dauets de formatge feta
- 1 pot d’anxoves amb oli
- Gotes de crema balsàmica
- Herbes de Provença
- Sal

Per a la salsa:

- 150 g de formatge Cheddar i Samsoe (una bossa de Finello, per a amanides)
- 100 ml de nata líquida per muntar
- ½ culleradeta de pebre vermell dolç
- Julivert fresc picat
- Olives negres sense pinyol

Preparació:

Coeu les albergínies al microones a màxima potència durant 10 minuts, fins que estiguin tendres. Peleu-les.

Estireu les llesques de pa amb el corró.

Col•loqueu damunt de cada llesca de pa una mica de polpa d’albergínies, tres trossets de formatge, tres trossets d’anxoves, un polsim d’herbes de la Provença, sal i unes gotes de crema balsàmica. Enrotlleu-los com un caneló i coeu-los al forn, a 200ºC, fins que siguin daurats.

Desfeu el formatges junt amb la nata i el pebre vermell fins aconseguir una salsa.

Serviu-ho amb la salsa, les olives tallades i el julivert picat per damunt.
.

UNA NOVENA DE PRIMERA

El divendres 29 al vespre vam tenir la sort de poder anar a l’Auditori de Barcelona per escoltar la novena simfonia de Beethoven.

El concert va començar amb l’audició de Danses d’Ibèria de Jesús Rodriguez Picó, una obra d’encàrrec per a celebrar el desè aniversari de l’Auditori. Cal dir que aquestes danses tenen molta força orquestral i gran varietat de matisos. Particularment, poques vegades una obra moderna m’ha agradat tant i val a dir que aquesta va ser l’opinió general, ja que l’autor va sortir a saludar enmig de llargs aplaudiments. Va ser el preludi que viuríem una nit extraordinària, musicalment parlant.

Després d’un petit descans, va començar la interpretació del plat fort del vespre, la simfonia número 9 en re menor de Ludwig van Beethoven.

Aquesta gran composició va ser estrenada a Viena ara fa 185 anys, concretament va ser el 7 de maig de 1824, sota la direcció del mateix Beethoven, que en aquella època ja estava completament sord. En acabar l’obra, el públic va esclatar en una gran ovació que naturalment el músic no va sentir. Beethoven es mantenia de cara als musics fins que la mezzo Caroline Unger el va convidar a girar-se per saludar els assistents. L’èxit va ser tan rotund que Beethoven va recollir fins a cinc tandes d’aplaudiments. La policia vienesa estava desconcertada ja que el protocol establia que el màxim permès eren tres tandes, un màxim reservat a la família real. Tot això s’explica en el programa de mà del concert de l’Auditori.

Tornant al concert de divendres, cal dir que l’OCB va estar magníficament dirigida pel mestre Eiji Oue amb la seva peculiar gesticulació, traient el màxim dels músics de l’orquestra. Pel que fa als solistes, Arantxa Armentia, Anna Tobella, Jeffrey Lloyd-Roberts i Gudjon Oskarsson van estar correctes en tot moment. El que si cal destacar i molt va ser l’extraordinària intervenció de l’Orfeó Català sota la direcció de Josep Vila. Magnífica la conjunció de veus de principi a fi, la qual cosa va permetre a l’Orfeó ser un dels gran triomfadors del vespre.

De la novena simfonia, poques coses a dir. Que és una de les obres clàssiques més conegudes, gracies al quart moviment, el coral, amb el famós Himne a l’Alegria de Friedrich von Schiller. Que el segon moviment és un dels fragments amb més força de Beethoven i que el tercer moviment és un dels adàgios més esplèndids que mai s’han escrit.

Al final de l’audició, el públic que omplia de gom a gom l’auditori, va premiar la interpretació amb una llarguíssima ovació de més de quinze minuts ininterromputs, que va obligar els cantants i el mestre Oue a saludar en diverses ocasions, en la darrera, per cert, Eiji Oue, amb la feina ja feta i molt ben feta, es va treure el frac i es va posar una samarreta del Barça. Una simpàtica picada d’ullet que demostra una vegada més la complicitat i la gratitud envers el seu públic.

aquí teniu la part coral del 4rt moviment, l'Himne a l'Alegria

amb l Filarmònica de Berlin dirigida per Herbert von Karajan

UNA ALTRA CLASSE AMB LA MIREIA CARBÓ

Ahir vam tenir la sort de poder assistir a una altra classe amb la Mireia Carbó. Quan n’acabem una, sempre diem que esperem tornar ben aviat, i aquesta vegada s’han acomplert els nostres desitjos, no vam tardar massa a tornar-hi. Gràcies, Mireia!.

En aquesta ocasió, les receptes van ser una coca d’oli amb verduretes, uns rollers d’albergínia i anxoves amb salsa de formatge i un flam de taronja. Són receptes molt atractives que segur que entre els que vam assistir a la classe les farem totes tres.

Com a curiositat, cal assenyalar que la recepta de la coca d’oli és de la besàvia d’una amiga de la Mireia. Ella va adaptar les mesures per fer-la més entenedora i val a dir que el resultat és sensacional. La massa es fa amb una mica de sifò o aigua mineral amb gas i no costa gens de treballar, es pot congelar, es pot coure per endavant, donant un cop de forn al moment de servir, és a dir, ho té tot aquesta recepta!.

La segona recepta que ens va ensenyar és molt divertida. Es tracta de fer un rollers amb llesques de pa aplanades amb el corró, farcides amb el que es vulgui, en aquest cas albergínia cuita al microones, formatge feta i anxoves, enrotllar-les i cobrir-les amb una salseta de formatge que ha de ser boníssima!.

I per postres, un flam de taronja. I moltes recomanacions perquè el resultat final sigui perfecte: fer el caramel amb el sucre lleugerament humitejat, amb unes gotes de suc de llimona i sense remenar-lo, perquè no cristalitzi. Batre els ous i el sucre amb un batedor de mà, amb l’elèctric la mescla agafa aire i queden foradets als flams, deixar refredar el caramel perquè no es barregin els colors, fer el bany maria sense que l’aigua arribi a bullir...


L’ambient de la classe va ser com acostumen a ser les classes amb la Mireia, distès i divertit, cosa que fa que ens sentim molt còmodes durant les dues hores que dura la classe.

Com és habitual, amb la foto de grup (gràcies Patrícia) vam donar per finalitzada aquesta trobada i, com deia al principi, ja esperem la propera!

POSTRES AMB MÚSICA: ROLANDO VILLAZÓN

Fa uns dies, en un post que el Josep va escriure sobre el Rolando Villazón, la Yvette ens va llençar un repte que era preparar algun plat inspirat en ell.

Dins de la gastronomia catalana hi ha un plat molt típic que és les postres de músic. Antigament, les cases oferien fruits secs als músics que anaven pels carrers animant les festes populars.

Encara que sigui virtualment, nosaltres voldríem oferir aquesta tartaleta de postres de músic al Rolando Villazón, tot i que no ens importaria gens poder-ho fer personalment quan torni a cantar al Liceu.

És una tartaleta de pasta brisa amb una fina capa de crema pastissera, la justa per poder-hi disposar els fruits secs i que s’aguantin bé.

Ens ha semblat adient acompanyar la tartaleta amb un coulis de maduixes, vermell com el color de la passió que el Rolando posa a les seves interpretacions.

Així doncs, aquesta és la recepta:

Ingredients per fer la pasta brisa:

- 200 g de farina
- 100 g de mantega
- 60 g de sucre
- Un pessic de sal
- 1 ou
- 3 cullerades de llet freda
- ½ culleradeta de vainilla en pols

Ingredients per a la crema pastissera:

- ½ l de llet
- 4 rovells d’ou
- 100 g de sucre
- 60 g de maizena
- 1 branca de canyella
- Pell de llimona

Ingredients per al farcit de músic:

- 50 g d’ametlles torrades
- 50 g d’avellanes torrades
- 50 g de pinyons
- 50 g de nous
- 50 g de panses sense pinyol
- 2 cullerades de gelatina de poma
- 3 cullerades d’aigua

Ingredients per al coulis de maduixes:

- 250 g de maduixes
- 100 g de sucre
- 100 ml d’aigua
- Unes gotes de suc de llimona

Preparació:

Per fer la pasta brisa, disposar la farina en forma de volcà, posar al mig la mantega, el sucre, el pessic de sal, l’ou, la vainilla i les tres cullerades de llet i treballar-ho tot primer amb una forquilla i després amb les mans. Inicialment la massa té una consistència com de sorra i després de treballar-la no gaire temps, tot queda ben incorporat. Formar una bola, embolicar-la amb paper film i deixar-la a la nevera 30 minuts.

Estirar la pasta i folrar el motlle que es vulgui utilitzar. Punxar la massa i posar-la al congelador 15 minuts perquè quan es cogui no s’infli.

Coure la pasta brisa en blanc, és a dir, buida, durant 25 minuts a 190º.

Per fer la crema pastissera, treballar els rovells d’ou amb el sucre, afegir-hi la maizena, la llet, la canyella i la llimona i posar-ho al foc fins que arrenqui el bull. Deixar refredar.

Dissoldre la gelatina en les tres cullerades d’aigua tèbia i banyar els fruits secs en aquesta gelatina, perquè quedin brillants.

Per fer el coulis de maduixes, coure les maduixes amb l'aigua, el sucre i les gotes de llimona durant 5 minuts. Triturar amb la batedora i colar. Reservar a la nevera.

Encara que inicialment sembli que el coulis queda massa líquid, un cop ha estat a la nevera, ja s’espesseix.

Una vegada cuita la pasta brisa, es deixa refredar, després s’omple amb una capa fina de crema pastissera i es disposen els fruits secs per sobre.

Decorar el plat amb el coulis de maduixes.

Com que jo sóc molt pucciniana, com a prova de l’apassionament interpretatiu del Rolando Villazón, us deixo aquest fragment de la Bohéme, que canta amb l’Ana Netrebko.

TALLER AL MUSEU DE LA XOCOLATA

Ahir un grup de blocaires i amics vam assistir a un altre taller al Museu de la Xocolata, aquesta vegada amb el nom de “Postres d’autor”.

Es tractava de fer la presentació d’un plat de postres, amb fruites, flors, diferents plats, després que els chefs pastissers Andrés i Ricardo preparessin els tres elements bàsics del plat: una pasta sableé amb cacau, un glassejat de xocolata negra i un cremós de xocolata blanca. Si voleu veure la recepta, la podeu trobar a la crònica de la Gemma.

Alhora que anaven preparant la recepta, l’Andrés i el Ricardo ens anaven donant tota una sèrie d’explicacions com ara la diferència entre la pasta brisa (per farcir) i la pasta sableé (com a base de postres, no per farcir); ens aconsellaven treballar aquestes masses amb les mans; per estirar la massa amb el corró, posar-la entre dos papers de forn; si hem de tallar la massa sableé en trossos petits, millor fer-ho en cru, amb un ganivet de serra; la crema anglesa no ha de passar de 85º, si no es quallaria...

Aquesta vegada hi havia una novetat i és que al final vam fer un concurs entre totes les presentacions, que van ser analitzades i valorades individualment per l’Andrés i el Ricardo, i que va guanyar el Roger. Enhorabona!.

Tothom hi va posar molta dedicació i realment ens vam adonar que no és tan fàcil trobar l’equilibri just a l’hora de presentar un plat, entre l’element principal i les decoracions, ja que molts de nosaltres vam decorar en excés. Tot i així, el resultat final va ser deliciós!.

Aquí us deixem unes quantes fotografies perquè veieu com va anar tot.

ELINA GARANCA

Avui voldria parlar d’una de les veus de la lírica que més està destacant actualment. Es tracta de la mezzo-soprano Elina Garanca. La veritat és que els seus dos darrers discos no paren de sonar a casa, i cada vegada que els escolto m’agrada més la veu i la seva manera de cantar.

Nascuda a Riga (Letònia) l’any 1976, Elina va començar a estudiar música a l’acadèmia propietat de la seva família a Riga i posteriorment es va traslladar a Viena per perfeccionar la tècnica. Tal i com ha confessat en alguna entrevista, li va costar decidir-se per la lírica, ja que de molt jove li agradava molt més la música pop, fins i tot es va plantejar dedicar-se a la comèdia musical. Però finalment un dia es va decidir pel món de l’òpera, suposem que la influència familiar hi va tenir molt a veure, ja que la seva mare havia estat cantant de lieder i el seu pare director de cor.

L’any 1988, quan encara estudiava, i amb només 10 dies, va haver de preparar el paper de Giovanna Seymour de l’òpera Anna Bolena de Donizetti a l’òpera de Viena. Això la va donar a conèixer, i des d’aleshores va començar a participar en altres muntatges operístics com Der Rosenkavalier o Rigoletto.

A partir del 2000 participa en muntatges com La flauta màgica, Hänsel und Gretel i Il Barbiere di Siviglia.

A partir del 2003 comença a interpretar personatges protagonistes a Cavalleria Rusticana, Die Fledermaus, Falstaff, Il Barbiere di Siviglia, La Clemenza di Tito, Cosi fan tutte, l’Stabat Mater, Els Contes d’Hoffmann, Werther i Norma.

Ja hi ha força gravacions seves en el mercat, però el darrer disc gravat en solitari és Bel Canto aparegut a inicis d’aquest any. En aquest disc, Elina Garanca interpreta àries de Donizetti (Lucrezia Borgia, L’assedio de Calais, Roberto Devereux, Dom Sebastien, Maria Stuarda), Rossini (Tancredi, Maometto II) i Bellini (Adelson e Salvani, I capuleti e i Montecchi).

“Di tanti palpiti” de l’òpera Tancredi de Rossini


Aquest any 2009 ha participat entre d’altres a Der Rosenkavalier, Carmen, La Cenerentola o I Capuletti e i Montecchi.

Precisament aquesta darrera òpera ha aparegut recentment en CD. Una magnífica i acurada gravació de la Deutsche Grammophon que compta amb el mateix repartiment que la va representar al Covent Garden de Londres. Podem gaudir d’una sensacional Elina Garanca que comparteix protagonisme amb una meravellosa Anna Netrebko i un molt digne Joseph Calleja. És una gravació que cada vegada que l’escolto més m’agraden les veus, tant de l'Elina Garanca com de l'Anna Netrebko i que em fa augmentar la meva passió per la música de Vincenzo Bellini.

Aquí us deixo un petit però deliciós fragment del duet entre Romeo (Elina Garanca) i Giulietta (Anna Netrebko), de la part final del primer acte de I Capuleti e i Montecchi de Bellini.

Per acabar, només voldria afegir que la veu d’Elina Garanca és fresca i clara i la seva manera d’interpretar és plena de matisos en tots i cadascun dels personatges als quals dóna vida. Sens dubte és una de les cantants amb més projecció del panorama operístic actual, una cantant de la qual ja se n’està parlant molt però que en els propers temps encara se’n parlarà molt més.

-

DINEM AMB LA TXELL I EL KIKE

Fa més d’un any que vam conèixer la Txell i el Kike, i des del primer dia ja vam tenir bones vibracions. Amb el pas dels mesos, la complicitat ha anat in crescendo i ha esdevingut una bona amistat.

Teníem pendent un dinar amb ells des d’aquell dia que vam anar a sopar a La Cuina Vermella de Mollet. Per fi, aquest cap de setmana ha estat possible. Però el fet de trobar-nos i assaborir alguns plats, fets amb més o menys gràcia, però amb gran il·lusió, és tan sols l’excusa que ens hem muntat per tal de passar una estona plegats i xerrar agradablement. I és que per molt bo que sigui un menjar, aquest sempre quedarà mancat d’alguna cosa si no el pots compartir amb la companyia i la conversa que només els bons amics poden aportar.

Les hores van passar volant, com és habitual quan et trobes a gust i la conversa és interessant, per tant ja estem esperant la propera trobada.

Aquests són els plats que vam compartir:

BOMBONS DE RICOTTA I PARMESÀ

Una tapa que vaig veure al bloc de l’Anna, del Kiwi Blau, molt fàcil de preparar i molt saborosa.

Ingredients:

- 150 gr de formatge ricotta
- 35 gr de formatge parmesà ratllat
- 2 cullerades soperes de llavors de sèsam

Preparació:

Per fer les boletes de formatge, es barreja bé en un bol el formatge ricotta i el parmesà fins que quedi una crema homogènia, que es pugui manipular. Fer boletes amb la crema i arrebossar-les amb les llavors de sèsam.

CULLERETA D’ESCOPINYES AMB TARONJA

Una altra tapa que vaig veure als blocs de l’Eva, del Cullerot Festuc, i de l’Anna, del Kiwi Blau. Una altra manera de menjar les escopinyes.

Ingredients:

- Una llauna d’escopinyes
- Una taronja
- Pebre
- Oli d’oliva

Preparació:

Fer una vinagreta amb el suc de les escopinyes, l’oli d’oliva i el pebre.

Tallar a pèl els grills de la taronja.

Presentar unes quantes escopinyes amb la taronja i una mica de vinagreta.

CULLERETA DE BACALLÀ AMB OLIVADA

Una altra cullereta ben senzilla, amb una combinació de colors.

Ingredients:

- Bacallà esqueixat
- 1 tomàquet madur
- Olivada
- Sal
- Oli d’oliva

Preparació:

Treure les llavors del tomàquet, ratllar-lo i amanir-lo amb una mica de sal i oli d’oliva.

Posar una mica de tomàquet al fons de la cullereta, disposar una mica de bacallà esqueixat i decorar amb una boleta d’olivada.

MOUSSE DE FOIE AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMÉNEZ

Una tapa inspirada en la que vaig veure al llibre Passa’m la recepta, de la Marta Carnicero, amb alguna modificació.

Ingredients:

- 100 g de foie
- 150 ml de nata per muntar
- 150 ml de Xerès Pedro Ximénez

Preparació:

Posar el xerès en un cassó al foc, i deixar que es caramelitzi.

Triturar el foie amb la nata fins aconseguir una crema fina, amb consistència de mousse.

Posar una mica de reducció de Pedro Ximénez al fons del gotet i disposar a sobre la mousse de foie.

Decorar amb unes panses.

PHILO D’ALBERGÍNIA, PORRO, FORMATGES I NOUS

Aquesta és una recepta de l’Escola de Cuina Montserrat Seguí, que dirigeix la seva filla Marta. És una recepta que em va donar una amiga que assisteix regularment a les classes d’aquesta escola.

Ingredients per a 4 persones:

- 2 albergínies
- 2 porros
- ½ dl d’oli d’oliva i 30 g de mantega
- 75 g de nous
- 100 g de formatge parmesà ratllat
- 100 g de formatge emmental ratllat
- 4 fulls de pasta philo
- Barreja d’enciams

Preparació:

Rentar les albergínies, tallar-les ben primes amb una mandolina i deixar-les en una escorredora amb sal, durant 20 minuts. Assecar les làmines d’albergínies amb paper de cuina i posar-les en una safata de forn, lleugerament amanides amb oli. Coure-les al forn, escalfat a 180ºC, durant 20 minuts. Deixar-les refredar, tallar-les a trossos petits i reservar-les.

Escalfar l’oli i la mantega i estofar els porros nets i tallats a tiretes fines.

Triturar les nous i afegir-les a les verdures, juntament amb els formatges.

Dividir cada full de pasta philo en sis trossos i el farcit en vuit parts.

En una safata de forn, disposar quatre trossos de pasta philo, pintar-los lleugerament amb oli i cobrir-los amb quatre trossos de pasta philo més. Posar una part del farcit sobre cada ració i tornar a posar dos fulls més de pasta philo en cadascuna d’elles. Repetir l’operació i acabar amb pasta philo.

Introduir la safata al forn, escalfat prèviament a 170ºC, i daurar la pasta amb el gratinador i aire. Vigilar que no es cremi la pasta, ja que es torna daurada molt ràpidament.

Acompanyar el cruixent de pasta philo amb una barreja d’enciams.


FRICANDÓ DE LLAGOSTINS

Del llibre del David Lienas La cuina mediterrània, aquesta recepta que és una adaptació seva del tradicional fricandó de carn de vedella.

Ingredients per a 4 persones:

- 20 llagostins
- 350 g de cebes de Figueres
- 300 g de pastanaga
- 200 g de tomàquet canari pelat i sense llavors
- 4 alls
- 350 g de gírgoles
- 20 g de moixernons secs
- 25 g de ceps secs
- 50 g de farina
- 25 ametlles torrades, pelades i picades
- 200 cl de vi blanc
- 1 fulla de llorer
- Una branqueta de farigola
- Ciboulette per decorar
- Pebre negre
- Sal
- Oli d’oliva
- 600 ml de fumet de peix

Per a la picada:

- Oli d’oliva verge extra
- Fulles de julivert picat
- ½ all

Preparació:

Pelar les cues dels llagostins de manera que el cap quedi adherit al cos de l’animal. Reservar les pells dels llagostins per preparar el fumet. Fregir els llagostins en oli d’oliva en una cassola a foc viu, Fer-los volta i volta, enrossir-los per fora i deixar-los crus per dins. Reservar-los.

Ofegar la ceba picada ben fina a foc lent en l’oli de fregir els llagostins fins que comenci a estar rossa. Afegir-hi la pastanaga pelada i tallada ben fina i deixar-la ofegar a foc lent fins que s’enrosseixi.

Mentre la pastanaga es cou, netejar bé les gírgoles, tallar-les a trossos grossos, saltar-les en una paella a foc viu amb molt poc oli, salpebrar-les i, quan hagin desprès tota l’aigua, abocar-les al sofregit. Abocar-hi el tomàquet i deixar-lo ofegar fins que hagi desprès tota l’aigua de vegetació. Mesclar-hi les ametlles picades i deixar-les ofegar.

Rentar els bolets secs procurant que no els quedin restes de terra. Es poden posar en remull en aigua perquè s’hidratin i la deixin anar, però els bolets perdran una mica de gust. Un cop estiguin els bolets nets, afegir-los al sofregit i deixar-los ofegar bé.

Desglaçar-ho amb el vi blanc i deixar que se n’evapori l’alcohol.

Afegir la farina al sofregit i ofegar-la a foc molt lent. D’aquesta manera es farà més digerible. Mullar-lo amb uns 600 ml de fumet de peix ben calent. Remenar-ho bé per deixatar la farina. Salpebrar-ho i afegir-hi el llorer i la farigola, lligats. Deixar coure el guisat fins que el conjunt adquireixi consistència de napat. Afegir-hi la picada.

Just abans de servir, escalfar els llagostins amb el sofregit a foc lent.

SOPA DE MADUIXOTS, FLAM DE PANNACOTTA I CRUMBLE

Una altra recepta de l'Escola de Cuina Montserrat Seguí, que també em va passar l'amiga que em va passar la de la pasta philo. Em sembla que m'hauré d'apuntar a alguna classe d'aquestes!.

Ingredients per a 4 persones:

Per a la sopa de maduixots:

- ½ kg de maduixots
- 75 g de sucre
- Unes gotes de suc de llimona
- 1 dl d’aigua

Per al flam de pannacotta:

- ¼ l de nata líquida per muntar
- 50 g de sucre
- 1 beina de vainilla
- 2 fulls de gelatina

Per al crumble:

- 25 g de mantega
- 25 g de farina
- 25 g d’ametlla en pols
- 25 g de sucre moreno

Preparació:

Per fer la sopa de maduixots, rentar-los, tallar-los a trossos i deixar-los macerar durant 20 minuts en el sucre i unes gotes de suc de llimona. Triturar-los i posar-los en un cassó al foc, deixar-los coure 5 minuts a foc lent, retirar-los i reservar-los.

Per fer la pannacotta, escalfar la nata líquida, dissoldre el sucre i perfumar amb la beina de vainilla, fins que arrenqui el bull. Fora del foc, afegir la gelatina prèviament remullada en aigua freda i escorreguda. Posar la mescla en els motlles i deixar que quallin. Per poder desemmotllar més fàcilment la pannacotta, és millor que estigui congelada i descongelar-la unes hores abans, perquè agafi la consistència de flam.

Per fer el crumble, barrejar tots els ingredients fins aconseguir una pasta com d’engrunes. Posar-les sobre una silpat i coure al forn durant 8 o 10 minuts, fins que agafin color daurat.

Per servir el plat, en un plat fons posar un flam de pannacotta, posar al voltant la sopa de maduixots i decorar amb el crumble.

I per acompanyar el cafè, unes receptes de la Pastisseria Canal, de Barcelona, que vaig veure al programa Cuines, de TV3, una setmana dedicada a la cuina dels bombons a casa.

ROQUES BLANQUES

Ingredients:

- 2oo g de palets d’ametlla torrada
- 50 g de festucs
- 75 g d’albercocs secs
- 190 g de xocolata blanca

Preparació:

Desfer la xocolata al bany maria o al microones a potència molt baixa, i remenant molt sovint.

La recepta diu temperar la xocolata fins que estigui a 28 graus, però com que jo la vaig desfer al microones a potència molt baixa, em va quedar desfeta i poc calenta, així que em vaig estalviar el pas de temperar-la.

Incorporar els palets d’ametlla, els festucs i els albercocs tallats a trossets i remenar-ho bé.

Fer muntanyetes de xocolata sobre un paper de forn i deixar refredar els bombons a la nevera.

BOMBONS DE TARONJA

Ingredients:

- 100 g de nata
- 50 g de melmelada de taronja amarga
- La pell de mitja taronja ratllada
- 225 g de xocolata negra
- 15 g de mantega
- 25 de cacau en pols

Preparació:

Fer bullir la nata en un cassó, incorporar-hi la melmelada de taronja i remenar-ho tot.

Després, posar la xocolata trossejada en un bol i afegir-hi la nata i la melmelada bullint. Remenar-ho i incorporar-hi la pell de taronja i la mantega a temperatura ambient. A continuació, folrar una safata amb paper film i abocar-hi la xocolata.

Deixar-ho refredar a la nevera durant 24 hores. Per acabar, desemmotllar la xocolata, tallar-la a quadradets i cobrir-los amb cacau en pols.

S’ha de tenir cura que aquests bombons estiguin freds, ja que mentre són a taula i van guanyant temperatura, s’estoven una mica.

Per acabar només volíem deixar constància que, la Txell i el Kike tot i venir motoritzats, ens van dur uns lliris preciosos del jardí de casa seva.

Gràcies amics i fins ben aviat.
-

VILLAZÓN, LA PASSIÓ EN STAND BY

El passat 29 d’abril vam llegir en el bloc de les amigues Villazonistes, que el Rolando Villazón suspenia totes les actuacions fins a finals d’any, ja que li han diagnosticat un quist a les cordes vocals i per tant s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica i necessitarà un cert període de temps per a la recuperació plena.

Tal i com va explicar el mateix Villazón en un comunicat de premsa pocs dies més tard, això és una circumstància poc agradable però força habitual en els cantants d’òpera i per tant els especialistes mèdics coneixen molt bé com tractar-ho.

Des del nostre bloc, i com aficionats a l’òpera i admiradors del gran tenor mexicà, desitgem una ràpida recuperació i que torni a cantar i encantar el més aviat possible, ja que trovarem a faltar la seva passió dalt d’un escenari.

Mentrestant, us deixem al Rolando Villazón interpretant un dels fragments més populars de la Manon de Massenet, representada al Liceu el juny del 2007 juntament amb la Natalie Dessay, una altra cantant que també va haver de pasar un parell de vegades pel quiròfan per problemes a les cordes vocals.

Ànims Rolando, t’esperem !

REALMENT SÓM AL 2009 ?

Ahir, com bon aficionat (no hooligan) a l’esport que sóc, vaig seure davant el televisor disposat a gaudir d’una nova exhibició futbolera d’aquest Barça del segle XXI.

Segle XXI?, per moments em vaig haver de gratar els ulls per creure la increïble retransmissió televisiva que estava veient. Una retransmissió pròpia dels millors temps del franquisme i tot i que veia les imatges per TV3, aquestes provenien de la nacionalista televisió espanyola. Una televisió pública que paguem amb els nostres impostos.

M’havia de fixar molt, perquè per moments, dubtava si les imatges eren en color o en blanc i negre. Veient el Messi, el Piqué i el Bojan, era clar que eren en color, però us ben juro que hi va haver moments memorables que em van fer dubtar del que veia.

La retransmissió esportiva va ser tan desastrosa que fins i tot les d’Antena 3 semblen molt bones, però pel que fa a la part no esportiva, ...... no se m’acut l’adjectiu adient.

Abans del partit, a les Espanyes, hi havia dues grans preocupacions: 1) a les grades no es veurien massa banderes espanyoles, i 2) preveien grans xiulades al “himno nacional” i als reis d’Espanya.

Per tal que això no transcendís, i seguir mantenint enganyats a la resta de ciutadans de l’Estat, es van prendre mesures. A saber, d’ikurriñes n’hi havia un fotimer, però per art de màgia no se’n va veure gairebé cap per televisió. De senyeres encara se’n van poder veure algunes. És a dir, no hi ha “rojigualdes”, doncs esborrem la resta i ja està. Pel que fa al “himno nacional”, la xiulada va superar de llarg la pitjor de les previsions, per tant què va fer la inefable televisió espanyola?, tallar les imatges i connectar amb Barcelona i Bilbao per veure “l’ambient”. Després d'aquesta "gran primícia informativa", tornen les imatges de València. Ah! “el himno” ja s’havia acabat i començava el partit. Però cap problema, durant el descans passen les imatges dels equips escoltant “el himno” amb la música a tota pastilla i el so d’ambient (els xiulets) silenciats. D’això se’n diu censura oi?, o potser “democràcia hispana”?

Aquesta és la manipulació que intenta silenciar permanentment els nacionalismes basc i català, imposant (com sempre per la força) el nacionalisme “ejpañol”... I després s’estranyen que hi hagi gent que reclami la independència.

Atenció, estem parlant només d’un partit de futbol, fixeu-vos bé, si en un acte esportiu de dues hores són capaços de cometre tantes aberracions, faríem bé en preguntar-nos quantes n’estan cometent durant les 24 hores del dia de cadascun dels 365 dies de cada any, de tots aquests anys?

Però tranquils, aquí no passa res. El Barça ha guanyat i tots estem contents, i tota la “caspa” que seguim patint, .... ens l’empassem i a tirar endavant!

-